Pere Vilà Barceló

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Vilà Barceló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
IMDB: nm1984645 TMDB.org: 1182904 Modifica el valor a Wikidata

Pere Vilà Barceló (Girona, 1975) és un director de cinema i guionista gironí tant del gènere documental com de ficció. El 2012 va obtenir el premi FIPRESCI a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid per la seva segona pel·lícula La lapidation de Saint Étienne.[1]

Pere Vilà Barceló va estudiar escriptura de guió amb Joaquim Jordà i Català amb qui va escriure la minisèrie Andorra, entre el torb i la Gestapo. Després d'una etapa com a realitzador de curtmetratges dels que cal destacar: “Sabi” (2005), “Des del balcó” (2005) i “Els peixos del riu Leteo” (2005), aquest últim guanyador del premi al millor guió i realització Elsa Peretti Foundation, el 2007 roda el seu primer llargmetratge: Pas a nivell.[2] Amb característiques d'un cinema auster i contemplatiu, aquesta pel·lícula va ser seleccionada a festivals com: el Festival de Cinema de Gijón, a la 37 edició del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, la 56 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Festival de Cinema de Londres entre d'altres.[3]

Després d'un període en el qual realitza diversos curtmetratges de gènere documental, el 2012 finalitza el seu segon llargmetratge: La lapidation de Saint Étienne amb coproducció francesa i protagonitzat per Lou Castel i Luis Rego. La pel·lícula es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary on va tenir una gran rebuda per part del públic i la crítica.[4] Més tard també es va presentar al Festival de Cinema de Londres i a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid on va obtenir el premi FIPRESCI que atorga l'Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica.[5][6][7][8] També va rebre el premi a la millor pel·lícula del festival Regiofun de Polònia.

El 2014 va finalitzar el seu tercer llargmetratge: La fossa,[9] amb Lluís Homar i Emma Vilarasau com a equip artístic protagonista, i que es va presentar al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Un any després roda el seu quart llargmetratge: l'artèria invisible,[10][11] protagonitzat per: Àlex Brendemühl, Nora Navas, Àlex Monner, Joana Vilapuig i Francesc Garrido. La pel·lícula, que el director defineix com a cinema humà, es va presentar com a première internacional al Festival des Films du Monde de Montréal i com a première europea al Tallinn Black Nights Film Festival, també s'ha projectat a la secció oficial de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, el Festival de Cinema de Tübingen o el Festival Different 9! de Paris.[12]

El vent és això és el seu cinquè llargmetratge coodirigit amb Mario Rebugent, Paula Comas, Joan Cumeras, Marina Segarra, Oriol Mulero, Andrea López i Marina Ogalla. Es tracta d'una pel·lícula que forma part d'un projecte educatiu i cinematogràfic destinat a joves d'entre 15 i 17 anys en el qual han participat actors i actrius com: Àlex Brendemühl, Anna Alarcón, Laia Manzanares i Katrin Vankova. La pel·lícula va ser seleccionada en secció competitiva al Tallin Black Nights Film Festival.[13]

Trajectòria [14][modifica]

Llargmetratges
Curtmetratges i documentals
  • 2003: La première de Caro Diario.
  • 2005: Els peixos del riu Leteo. Premi al millor guió i realització Elsa Peretti Foundation.
  • 2005: Sabi.
  • 2005: L'alquimista.
  • 2006: Des del balcó.
  • 2006: Ressaca.
  • 2006: Saber nedar. Codirigit amb Isaki Lacuesta
  • 2007: El passeig.
  • 2008: Origen.
  • 2008: Generacions.
  • 2008: Sense presses.
  • 2008: Soldats anònims. Codirigit amb Isaki Lacuesta
  • 2009: Il sogno.
  • 2016: Carta filmada a Joaquim Jordà
Publicacions
  • 2010: Qui té por Editorial La Galera. Premi de narrativa infantil Hospital Sant Joan de Déu 2010.
  • 2015: La llum a través del vitrall. Novel·la editada per Curbet Edicions.
Teatre
  • 2018: Estimat Picasso. Adaptació de l'obra de Josep Palau i Fabra. Presentat al TNC en la Setmana de la Poesia de Barcelona [15] i al cicle Poesia i + de Caldes d'Estrac.

Premis i nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La Lapidation de Saint Étienne, de Pere Vilà Barceló, guanya el premi FIPRESCI». Diari Ara, 29-10-2012.
  2. ↑ Merino, Imma. «Pas a nivell - 20 ago 2021».
  3. ↑ 324cat. «PAS A NIVELL», 14-01-2008.
  4. ↑ «Bona acollida del film de Pere Vilà a Karlovy Vary». El Punt Avui, 10-07-2012.
  5. ↑ «Martirologi laic. La lapidation de Saint Étienne de Pere Vilà».
  6. ↑ J.C.L. «Més premis per a Pere Vilà i estrena el desembre - 03 nov 2012», 31-12-2023.
  7. ↑ Serra, Xavi. «La llarga agonia d'un màrtir modern», 25-06-2013.
  8. ↑ Ara. «'La lapidation de Saint Etienne', de Pere Vilà i Barceló, guanya el premi FIPRESCI», 29-10-2012.
  9. ↑ Linnell, J. Camps. «Pere Vilà estrena demà ‘La fossa', un tríptic sobre la memòria històrica - 24 nov 2014».
  10. ↑ Ràdio, Catalunya. «Pere Vilà despulla l'ésser humà a "L'artèria invisible"», 29-10-2015.
  11. ↑ «L'artèria invisible: lo importante es amar» (en castellà), 30-10-2015.
  12. ↑ Llull, Institut Ramon. «Set pel·lícules catalanes es projecten per primera vega».
  13. ↑ Merino, imma. «De Girona a Tallinn - 26 nov 2018», 31-12-2023.
  14. ↑ «Pere Vilà i Barceló | Director, Writer, Producer» (en anglès americà).
  15. ↑ «La Setmana de la Poesia de Barcelona du ‘Estimat Picasso’ al TNC», 15-05-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Vilà_Barceló&oldid=33569956»