Plantilla:Article Música 06
La guitarra elèctrica és un instrument electròfon.
La guitarra elèctrica es va inventar per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques. A diferència d'aquestes, el seu cos és sòlid, sense caixa de ressonància, i per a amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen la vibració de les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un amplificador.
Aquest instrument s'empra molt en música moderna, especialment en el rock, on abunden bandes amb dues o tres guitarres elèctriques. La guitarra elèctrica es toca com la guitarra clàssica però té tota una sèrie d'elements, a part del disseny, especialment pensats per produir efectes.
Història[modifica]
Les guitarres elèctriques van ser originalment dissenyades per luthiers i fabricants de guitarres acústiques. Algunes de les primeres són les que fabricava Rickenbacker als anys 30, amb pastilles de tungstè, o les que poc després va comercialitzar Epiphone, amb pastilles de fabricació menys costosa.