Plantilla:Article Països Baixos 03
Guillem I d'Orange-Nassau o Guillem el Taciturn (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584) governador (Stadhouder) d'Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen. Fou el líder principal de la rebel·lió neerlandesa contra la monarquia espanyola que desencadenà la guerra dels vuitanta anys i que comportà la independència formal de les Províncies Unides el 1648.
El 1544 heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d'Orange, sent el primer membre de la casa d'Orange-Nassau en portar aquest nom. Educat per l'emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat el 1555 membre del consell d'estat i governador i lloctinent d'Holanda, Zelanda i Utrecht. La política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos va fer que s'apartés de la monarquia i, el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Països Baixos del sud, fou declarat proscrit i li foren confiscats tots els béns pel Tribunal de la Sang.