Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc
Imatge
Dades
TipusPont d'arcs inferiors, pont de pedra, pont de carretera i pont Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNicolas Bachelier Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralJacques Lemercier Modifica el valor a Wikidata
Construcció1632 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ulls7 Modifica el valor a Wikidata
Mesura220 (longitud) m
TravessaGarona Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 35′ 58″ N, 1° 26′ 21″ E / 43.59935°N,1.43904°E / 43.59935; 1.43904
Monument històric catalogat
Data14 març 1991
IdentificadorPA00094627

El pont Nou de Tolosa (pont Nòu en occità, pont-Neuf en francès) és un pont que creua el riu Garona al centre històric de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, enllaçant la plaça del Pont Nou (Plaça del Pont Nòu - place du Pont-Neuf), a la riba dreta, amb el carrer de la República (carrièra de la Republica - rue de la République), a la riba esquerra. Malgrat el seu nom, és el pont que creua la Garona més antic de la ciutat i que encara roman en peu. Els altres van anar sent destruïts per les inundacions del riu. El pont de Tonís és anterior, però no es considera que creués el riu ja que servia per connectar l'antiga illa de Tonís amb la riba dreta de la ciutat, salvant un ramal del riu anomenat la Garoneta.[1]

Visió nocturna del pont

El pont Nou era antigament l'entrada a la ciutat. Anteriorment hi havia com a complement del pont un arc de triomf construït per Jules Hardouin-Mansart. Aquest arc va ser destruït el 1860.[2] Avui en dia el pont continua sent utilitzat per vehicles i vianants.

Construcció[modifica]

EL pont Nou en una il·lustració de finals del segle xviii

Al segle xvi, el mal estat del pont de la Daurada va permetre plantejar-ne la substitució. La construcció del nou pont va ser iniciada pels capitols de la ciutat, però realment no va començar fins al 1541, quan el rei Francesc I va decidir finançar-ne la construcció mitjançant la creació d'una lleva excepcional anual de 20 mil lliures sobre la regió.[3] El projecte elaborat amb un estudi molt complet, que no va impedir malgrat tot una desviació final de 20 metres respecte als plans inicials.

La primera pedra la va posar el 8 de gener de 1544 Joan de Mansencal, membre del parlament de Tolosa, durant una cerimònia. Interrompudes les obres el 1560 per les guerres de religió, van finalitzar el 1632. L'antic pont de la Daurada va ser enderrocat uns quants anys més tard, el 1639. Encara es poden veure les restes d'una pila d'aquest antic pont al costat del pont nou. El pont va ser inaugurat en persona pel rei Lluís XIV i la reina Maria Teresa el 19 d'octubre de 1659.[4]

Mestres de la construcció[modifica]

Aspectes tècnics[modifica]

El pont té una longitud de 220 m i un total de 7 arcs. Des del primer moment, es va planificar perquè resistís les agressions de la Garona. Té tres dispositius que l'han fet superar crescudes importants de la Garona, com la del 23 de juny de 1875: els set arcs són irregulars, les piles tenen un total de sis obertures circulars (canalons o ulls) centrals i cada pila té unes crestes al davant que trenquen el curs de l'aigua.[2] La inundació del 1875 va ser tan violenta que va arribar a la part superior dels arcs, però la construcció va aguantar.

Les seves piles es van reforçar entre 1937 i 1948. El pont està ancorat sobre blocs de granit enterrats al llit de la Garona.[5]

Referències[modifica]

  1. «Toulouse. Rue du Pont de Tounis» (en francès). La Dépèche du Midi, 17-07-2003. [Consulta: 10 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 «Pont-Neuf» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 10 juny 2020].
  3. Mesqui, 2002, p. 326.
  4. «Pont-Neuf» (en francès). Structurae. [Consulta: 10 juny 2020].
  5. Mesqui, 2002, p. 329.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc