Punts extrems de Catalunya
Els punts extrems de Catalunya són els següents.
Latitud i longitud[modifica]
- El punt més septentrional és el Tuc de Sacauva, que es troba a la Vall d'Aran (42° 51′ N, 0° 42′ E / 42.850°N,0.700°E).[1]
- El punt més meridional és la desembocadura del riu de la Sénia, al límit sud del Montsià (40° 31′ 22.5084″ N, 0° 30′ 52.4736″ E / 40.522919000°N,0.514576000°E).[2]
- El punt més occidental és prop del Tossal del Rei, al límit oest del Montsià (40° 43′ N, 0° 10′ E / 40.717°N,0.167°E).[2]
- El punt més oriental és l'illa Massa d'Or, situada a poca distància del Cap de Creus, a l'Alt Empordà (42° 19′ 12.1224″ N, 3° 19′ 56.9568″ E / 42.320034000°N,3.332488000°E).
Altitud[modifica]
Punt natural més alt[modifica]
- El punt més alt respecte al nivell del mar és el cim de la Pica d'Estats (Pallars Sobirà), situat a 3.143 msnm.[3]
Punt natural més baix[modifica]
- El punt més baix és, a banda de tota la línia de la costa mediterrània, situada a 0 msnm, l'antic estany de Vilacolum (Alt Empordà), situat entre els 0 msnm i els -1 msnm.
Punt artificial més baix[modifica]
- El punt subterrani més baix que s'ha assolit mai són les mines de potassa de Súria (Bages), a 600 m per sota de la superfície.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Sacasas i Lluís, 2007, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 Sacasas i Lluís, 2007, p. 20.
- ↑ «Punts extrems de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mines en funcionament a "Espai Terra"». CCMA, 25-04-2013. [Consulta: 11 juliol 2016].
Bibliografia[modifica]
- Sacasas i Lluís, J. Geografia de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 9788484159155.