Quercus daimingshanensis
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| En perill | |
| UICN | 194107  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus daimingshanensis C.C.Huang, 1992 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cyclobalanopsis daimingshanensis |
| Sinònims | Cyclobalanopsis daimingshanensis[1]
|
Quercus daimingshanensis és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins del subgènere Cyclobalanopsis, del gènere Quercus.
Descripció[modifica]
Quercus daimingshanensis és un arbre perennifoli que creix fins als 15 m d'altura. Les branques estan desproveïdes de pèl. Les fulles fan 4-7 x 1,5-3 cm, el·líptiques, glabres, de color blanquinós per sota, de color verd fosc per sobre. Cuneades la base, l'àpex curtament acuminat, denticulats marge a prop de l'àpex, amb 7-9 parells de venes poc visibles per sobre de la fulla i lleugerament alçades per sotade la fulla. Els pecíols fan 5-8 mm, glabres. Les flors floreixen entre març i abril. Les inflorescències femenines fan 1 cm i porten de 3 a 5 glans. Les glans són oblongues de 2 cm de llarg x 1,3 cm d'ample, glabres, tancades 1/3 de la tassa. La tassa és semiesfèrica vellutada a l'exterior, escales en 5-6 anells concèntrics amb els marges denticulats apicals, altres senceres. La cicatriu fa 3-5 mm, plana, l'estil és persistent. Les glans maduren en 1 any.[2]
Distribució i hàbitat[modifica]
Quercus daimingshanensis creix al centre de la província xinesa de Guangxi (Daming Shan), als boscos muntanyencs mixtos mesofítics, al voltant dels 1000 m.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- ↑ 2,0 2,1 Cheng Yi, Wu; De-yuan, Hong. «Cyclobalanopsis daimingshanensis» (en anglès). Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453 p. 387. Pequín & St. Louis: Science Press i Missouri Botanical Garden. [Consulta: 6 juny 2020].