Rafael Gastón Burillo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1908  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 15 novembre 1963 (54/55 anys) Saragossa (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, esperantista |
| Família | |
| Fills | Emilio Gastón Sanz, Enrique Gastón Sanz |
| Germans | Emilia Gastón Burillo i Inés Gastón Burillo |
Rafael Gastón Burillo (Saragossa, 1908 - Saragossa, 15 de novembre de 1963) va ser un filòleg, llatinista, esperantista, advocat i estudiós de l'aragonès.
Va compaginar l'exercici de l'advocacia amb la seva vocació lingüística.[1] Així, va ser professor de Llengües Clàssiques a la Universitat de Saragossa i estudiós de l'Aragó des de diferents disciplines, com la història, l'etnografia, la literatura, el dret i la sociologia.[1] És autor de diverses edicions de texts sobre llengua espanyola, gramàtica històrica i llengua grega.[1]
Rafael Gastón forma part d'una nissaga d'intel·lectuals esperantistes aragonesos. El seu pare va ser l'advocat Emilio Gastón Ugarte, principal organitzador del moviment d'acollida que hi va haver a l'estat espanyol de 330 nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[2][3] També era germà d'Emilia Gastón Burillo, que és considerada la primera parlant nativa de la llengua auxiliar internacional esperanto del món,[4] així com d'Inés Gastón Burillo, que va ser secretària de la Federació Espanyola d'Esperanto i en va fundar la biblioteca. També és el pare d'Emilio Gastón Sanz, primera persona a exercir el càrrec de Justícia d'Aragó del període democràtic a Espanya.
Manuel Pinillos va dedicar el poema Muerte no decisiva a la memòria de Rafael Gastón Burillo.[5]
Obres[modifica]
- Nociones de gramática histórica española (amb José Manuel Blecua Teixeiro), Lib. General, Saragossa, 1937.
- "El latín en la flexión verbal del dialecto cheso", Universidad, XI (1934), p. 273-318.
- Luis López Allué, escritor aragonés.
- Carácteres espirituales aragoneses en la obra de Braulio Foz.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gastón Burillo, Rafael» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 25 novembre 2014].
- ↑ Cortès i Braña, Lurdes. Interessos al voltant de l'ajuda als infants després de la Primera Guerra Mundial: el cas dels nens austríacs recollits a Espanya amb l'ajuda d'esperantistes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2008.
- ↑ Rodríguez Hernández, José María «The Esperantist Movement's humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the International Red Cross». International Review of the Red Cross, 21 (135), 1996, pàg. 340-348. Arxivat de l'original el 2012-10-17 [Consulta: 26 novembre 2014]. Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
- ↑ Pinillos, Manuel. Poesía completa (1948-1982). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2008, p. 714.