Ramona (pel·lícula de 1910)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | David Wark Griffith  |
| Protagonistes | |
| Producció | Rex Beach |
| Guió | David Wark Griffith i Stanner E. V. Taylor |
| Fotografia | Billy Bitzer |
| Productora | Biograph Company |
| Distribuïdor | Biograph Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 23 de maig de 1910 |
| Durada | 17 min |
| Idioma original | muda (títols en anglès) |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | Ramona |
| Gènere | drama i cinema mut |
| Lloc de la narració | Califòrnia |
      | |
Ramona és una pel·lícula muda de la Biograph estrenada 23 de maig de 1910,[1] dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford i Henry B. Walthall. Basada en la novel·la homònima de Helen Hunt Jackson[2] (1884), Ramona explora, a través d'una història d'amor, l'injustícia i explotació exercida sobre els nadius americans. Existeixen altres tres versions de la pel·lícula: la del 1916 dirigida per Donald Crisp, la del 1928, dirigida per Edwin Carewe amb Dolores del Rio i la del 1936, dirigida per Henry King amb Loretta Young.
Argument[modifica]
Ramona és una noia òrfena, pertanyent a la prestigiosa família espanyola dels Moreno que viu en una hisenda a Califòrnia. Un dia arriba a treballar a l'hisenda Alessandro, un indi que s'enamora d'ella només veure-la en la capella. El sentiment és mutu però la madrastra de Ramona no li agrada veure rondar l'indi al voltant de la noia i els crida l'atenció cada cop que els veu junts. A més, Felipe, fill de la seva madrastra, li declara el seu amor però ella el rebutja, ja que no l'estima. Un dia que Ramona embelesada en sentir cantar Alessandro s'abraça a ell, la madrastra els descobreix, acomiada Alessandro i envia Ramona cap a casa. Alessandro al tornar al seu poble troba que aquest ha estat destruït pels blancs i mentrestant ella s'assabenta que té sang índia. Això fa que ella abandoni la família per viure amb Alessandro. Tot i que els treballadors de la hisenda els volen perseguir, Felipe ho impedeix i els deixa marxar. Es casen, viuen en una de les cases enrunades del poble d'Alessandro i són feliços doncs tenen un fill. Un dia, es presenta un home blanc que els fa fora d'allà dient que allò és ara propietat seva. Han de marxar a les muntanyes únicament amb el que poden portar a sobre. El nen acaba morint i mentre l'estan enterrant apareix un altre home blanc que els vol fer fora, ja que allò és el seu territori. Alessandro embogeix i corre per la muntanya perseguit per ella fins que aconsegueix atrapar-lo i el calma. En aquell moment, un altre home blanc els vol fer fora d'allà doncs estan en la seva terra. Alessandro es desespera i és assassinat. Felipe ha estat buscant mentrestant la parella i troba Ramona enterrant el seu marit. L'acull i la retorna a la hisenda.[3]
Repartiment[modifica]
- Mary Pickford (Ramona)
- Henry B. Walthall (Alessandro)
- Francis J. Grandon (Felipe)
- Kate Bruce (la madrastra)
- W. Chrystie Miller (capellà)
- Dorothy Bernard
- Gertrude Claire
- Robert Harron
- Dell Henderson (home de l'enterrament)
- Mae Marsh
- Frank Opperman (treballador al ranxo)
- Anthony O'Sullivan (treballador al ranxo)
- Jack Pickford (noi)
- Mack Sennett (explotador blanc)
- Charles West (home a la capella)
- Dorothy West (dona a la capella)
Producció[modifica]
Aquesta és la primera versió filmada de la novel·la de Helen Hunt Jackson. Griffith havia fet el paper d'Alessandro en el teatre[4] i va aconseguir que la Biograph s'interessés en rodar-ne una versió. La companyia va pagar 15 dòlars pels drets d'autor de la pel·lícula.[5] Per a la producció, Griffith es va desplaçar a les muntanyes de Camulos al comtat de Ventura a Califòrnia per rodar exactament en les mateixes localitzacions que on passava l'acció en la novel·la original.[3] En aquesta pel·lícula apareix el primer pla general de la història del cinema,[6] la destrucció del poblat, el qual li permetia dotar de dramatisme l'escena i fer que l'espectador es posés en el punt de vista d'Alessandro que contempla impotent l'escena que es produeix a la llunyania.[7] La pel·lícula, d'una bobina, va suposar el debut cinematogràfic de Mae Marsh.
La General Film Company en va fer una reedició per al mercat nord-americà que aparegué el 18 de setembre de 1914. La pel·lícula es conserva a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (American Film Institute / Mary Pickford collection), en negatiu i positiu de 35 mm.
Referències[modifica]
- ↑ «Licensed releases». Moving Picture World 6, 22, 04-06-1910, pàg. 956.
- ↑ «Comments on the films. Ramona». Moving Picture World 6, 22, 04-06-1910, pàg. 942.
- ↑ 3,0 3,1 «Stories of the films. Ramona». Moving Picture World, 28-05-1910, pàg. 897.
- ↑ Rollins, Peter C. The Columbia Companion to American History on Film: How the Movies Have Portrayed the American Past (en anglès). Columbia University Press, 2004-06-05, p. 104. ISBN 9780231508391.
- ↑ Brégent-Heald, Dominique. Borderland Films: American Cinema, Mexico, and Canada During the Progressive Era (en anglès). U of Nebraska Press, 2015. ISBN 9780803278844.
- ↑ Gubern, Román. Historia del cine (en castellà). Editorial Anagrama, 2014-10-19. ISBN 9788433935243.
- ↑ Leonard, Suzanne; Tasker, Yvonne. Fifty Hollywood Directors (en anglès). Routledge, 2014-11-20, p. 25. ISBN 9781317593942.
