Renaixença del gaèlic escocès
La renaixença del gaèlic escocès (en gaèlic escocès: Ath-Bheòthachadh na Gàidhlig) és un moviment que encara transcendeix actualment i que es basa en la revitalització de la llengua gaèlica a Escòcia. Encara que aquesta llengua ha hagut de fer front a un declivi constant en el nombre de parlants des de finals del segle xix, el nombre de joves parlants nadius de gaèlic escocès està augmentant ràpidament.[1] El moviment es remunta a l'anomenada “Renaixença escocesa”, especialment en les obres de Sorley MacLean, George Campbell Hay, Derick Thomson i Iain Crichton Smith. El Sabhal Mòr Ostaig es considera normalment el resultat d'aquest moviment de renaixença. Tot i que gran part de les obres sorgides a partir d'aquest moviment cultural fos poesia, o música tradicional, personatges com MacLean i Iain Crichton Smith, i més recentment Aonghas MacNeacail, els han combinat amb estils moderns i internacionals.
Política[modifica]
En el camp de la política, Mike Russell es va convertir en la primera persona a adreçar-se en gaèlic escocès en una reunió de la Unió Europea que va tenir lloc el maig del 2010.[2] Aquesta llengua ha patit durant molt de temps una manca d'utilització en els contextos educatius i de l'administració, i fins i tot va ser suprimit en el passat,[3] però actualment ha aconseguit un cert reconeixement oficial amb l'aprovació de la Llei de la llengua gaèlica (Escòcia) del 2005.
Literatura[modifica]
En el camp de la literatura, destaquen escriptors com:
- Aonghas Pàdraig Caimbeul – Escriptor[4]
- Somhairle MacGill-Eain – Poeta
- Iain Mac a' Ghobhainn – Intel·lectual, poeta i escriptor
- Ruaraidh MacThòmais – Acadèmic, escriptor, poeta i publicista
Referències[modifica]
- ↑ “Mod's fluent youth speaks volumes for Gaelic education Arxivat 2012-10-20 a Wayback Machine.”, a Scotsman, 2007
- ↑ “Minister makes history with EU speech in Gaelic Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine.”, a Scotsman, 2010
- ↑ MacKinnon, Kenneth (1991). Gaelic: A Past and Future Prospect. Edinburgh: The Saltire Society.
- ↑ Aonghas Pàdraig Caimbeul - An Oidhche Mus Do Sheòl Sinn (2003). The List, 2005.