Ricard Mayral i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRicard Mayral i Vidal
Biografia
Naixement8 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareMarià Mayral i Doz Modifica el valor a Wikidata

Ricard Mayral i Vidal (Barcelona, 8 de març de 1907[1] - Barcelona, 25 de desembre de 1975)[2] fou un tenor català.

Biografia[modifica]

Fill del compositor Marià Mayral i Doz, natural de Saragossa, i de Rosario Vidal i Doz, natural de Barbastre.[1] Ricard va iniciar els seus estudis musicals amb el seu pare. Als 8 anys, el seu pare el va introduir en l'escolania de l'Església de Nostra Senyora de Betlem, que en aquella època estava dirigida pel mestre Joan Baptista Lambert. Posteriorment estudià al conservatori del Liceu.

Abans del seu debut com a cantant escènic, va formar part del Quartet vocal Orpheus[3] i fou solista de l'Orfeó Goya, de Barcelona,[4] i esdevingué molt popular com a tenor d'opereta i de sarsuela els anys 1935-50.[5]

El 16 de gener de 1931 va fer el seu debut escènic a Barcelona, interpretant els actes primer i segon de la sarsuela Los Gavilanes de Jacinto Guerrero amb la companyia Saus de Caballé dirigida per Pedro Segura,[6] amb una bona recepció per part de la crítica.[7] Mayral va treballar en aquella companyia al llarg d'aquella temporada, amb un èxit que va propiciar que fos obsequiat, per un grup d'amics i admiradors, amb un sopar a l'Hotel Orient de Barcelona el març de 1931.[8]

L'any 1934 va gravar una versió discogràfica de la sarsuela Los Gavilanes pel segell La Voz de su Amo, dirigida per Concordi Gelabert.[9] Des d'aquest moment i gràcies a l'èxit obtingut, es va distingir com a tenor de sarsuela, tant en teatres madrilenys com barcelonins, on va interpretar diverses obres amb les quals va obtenir un cert èxit, com El Juglar de Castilla i Colores y Barro.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va treballar a diferents teatres de Barcelona i oferint concerts benèfics a diferents poblacions de Catalunya.[10]

Després de retirar-se dels escenaris es va dedicar a la direcció de l'Orfeó Goya, que havia estat fundat i dirigit temps enrere pel seu pare.[11]

Ricard Mayral, va tenir un repertori de més de trenta sarsueles, que va cantar tant a escenaris espanyols com d'Amèrica Llatina.

El 1940 va realitzar una versió discogràfica, per al segell Compañía del Gramófono Odeón, de la sarsuela El Caballero del amor de Joan Dotras i Vila, al costat de Maria Espinalt i sota la direcció del compositor.[12][13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, número de registre 2576.
  2. «Necrológicas» (en castellà). La Vanguardia, 27-12-1975.
  3. «Casino la Alianza del Pueblo Nuevo». Diario de Barcelona, 15-09-1929, pàg. 33.
  4. «Crònica general». El Noticiero Universal, 26-09-1930, pàg. 1.
  5. «Ricard Mayral i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Anunci del Teatre Apolo». El Noticiero Universal, 16-01-1931, pàg. 8.
  7. «Teatro Apolo - Presentación del tenor Ricardo Mayral». Diario de Barcelona, 17-01-1931, pàg. 37.
  8. «Banquete al tenor Mayral». Diario de Barcelona, 01-04-1931, pàg. 40.
  9. «Los gavilanes» (en castellà). Fundación Jacinto Guerrero. [Consulta: 12 gener 2022].
  10. Malgrat que algunes informacions indiquen que va ser empresonat per les seves idees polítiques, el cert és que els diaris de Barcelona del període 1936 a 1940 demostren que mai va deixar d'actuar i, per tant, és molt improbable que fos empresonat.
  11. Vila San-Juan, Pablo «En memoria de Ricardo Mayral». La Vanguardia, 07-02-1976, pàg. 39.
  12. «Ricardo Mayral» (en castellà). Mi Zarzuela. Arxivat de l'original el 2009-10-26. [Consulta: 20 juny 2022].
  13. «El caballero del amor». WorldCat. [Consulta: 12 gener 2022].