És una senzilla construcció d'una sola nau, de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, orientada a llevant, i porta oberta a ponent. La façana principal de composició simètrica acabada amb ràfec imbricat. Té una porta senzilla d'arc pla de pedra, al seu damunt un petit ull de bou i a cada costat una petita finestra quadrada.[2] La paret és de pedra arrebossada. A cada lateral hi ha quatre robustos contraforts.
Apareix documentada per primera vegada el 1325, tot i que és a partir del segle xviii quan sovintegen les referències a aquesta església. El 1715 es va construir la capella actual i l'altar retaule.[1] Apareix documentada a la visita pastoral del 6 de maig de 1727.[2] L'any 1934 l'altar i la capella foren restaurats per l'artista Nonell, de Barcelona, gràcies a les donacions fetes pels feligresos i els estiuejants.[1] Fou cremada en la guerra de 1936 i restaurada pels feligresos i devots del sant l'any 1946.[1] Antigament s'hi havia venerat també a la Mare de Déu de la Serra.[3]
↑ 2,02,12,2«Sant Baldiri». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 setembre 2013].
