Sant Lliser de Virós
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i edifici històric  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.380 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alins (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Virós | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 30 octubre 2001 | |||
| Id. IPAC | 21023 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Capella de Sant Julià d'Ainet de Besan | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Santes Creus | |||
Sant Lliser, o Lleïr, de Virós és una ermita romànica de l'antic poble de Virós, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, a la Vall Ferrera. Es troba a més d'un quilòmetre i mig en línia recta (uns 3 per la carretera del Bosc de Virós) al sud-est del poble d'Araós, al costat nord-oest de les Bordes de Virós.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un espai rectangular, sense absis ni capçalera, amb dues finestres d'una sola esqueixada, una al mur de llevant (paredada) i una altra al mur sud. A ponent trobem una finestra, d'una sola esqueixada, i la porta que per dintre presenta una llinda de fusta mentre a l'exterior mostra un arc aplanat i ultrapassat. En la restauració de 1985 es reconstruí la coberta, d'embigat de fusta i el senzill campanar d'espadanya d'un sol ull. L'aparell és de reble de peces de pedra llosenca lligades amb fang, a l'arc i bancals de la porta, les peces són travades amb morter de calç. La senzilla estructura d'aquest edifici no dona arguments per a la seva datació, però podria esser anterior al segle xi.[1]
Història[modifica]
El lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l'edat mitjana. S'esmenta com a parròquia de la vall de Tírvia a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. El 1083 i al 1126 apareix documentat l'alou de Virós. De fet, són notícies esparses que no fan esment a una advocació concreta, ni tan sols de l'església. Sembla que Sant Lliser de Virós fou un capellà de l'església d'Araós. Abandonada, l'any 1985-86 fou restaurada per l'Associació del Patrimoni de la Vall Ferrera.[1]
Es troba a l'indret de les bordes de Virós, a uns 3km del poble d'Araós, per la carretera que puja de Virós.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sant Lliser de Virós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Lliser de Virós |
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Lliser (o Lleïr) de Virós». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
- Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins de Vallferrera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.