Sant Ponç de Candell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | Segle XIII | |||
| Ús | església  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En bastant mal estat | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 592,7 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Queixàs (Rosselló) | |||
| Localització | Candell | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Antiga església sufragània | |||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
| Festivitat | Sant Ponç | |||
| Propietat de | Ville de Caixas (fr)  | |||
Sant Ponç de Candell (Saint-Pons en francès) és l'antiga església sufragània romànica[1] del poble de Candell, al terme municipal de Queixàs, al Rosselló.
Està situada[2] uns 300 metres al sud-est del poble de Candell, en el vessant nord-oest del Puig de Mila, a la mateixa alçada que el poble.
Història[modifica]
Construïda al segle xiii, és esmentada en documentació del 1268. Era església sufragània de la parròquia de Casafabre.
L'església[modifica]
L'edifici, amb embigat de fusta, és de nau única a què posteriorment s'afegí un llarg absis. El portal d'entrada[3] éstà rematat per un arc de mig punt, de pedres grises perfectament aparellades. Per dessobre el mur occidental es dreça el campanar d'espadanya. Segons algunes fonts [1] a Candell s'hi ha mantingut una antiga tradició, la de la unció de les orelles: l'acte anual, executat per un capellà, tenia el propòsit d'ajudar a millor escoltar Déu, però també s'hi acollien els fidels amb problemes (purament) auditius. Sant Ponc, com les altres esglésies de Queixàs, forma part[4] de la "comunitat de parròquies dels Aspres".
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Queixàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Gavín, Josep M. «Ros 55. Sant Ponç de Candell». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Geraldine. Eglises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 159. ISBN 2859982442.
- Ponsich, Pere. «Queixàs: Santa Maria de Fontcoberta». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències[modifica]
- ↑ Maillet 2003.
- ↑ «Sant Ponç de Candell en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 9 març 2016].
- ↑ Oficina de turisme intercomunal Aspres-Tuïr. «Patrimoni dels Aspres» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 febrer 2013].
- ↑ Bisbat de Perpinyà. «Comunitat de parròquies dels Aspres» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-08-30. [Consulta: 28 febrer 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Breus notes històriques (francès)
- Fotografies[Enllaç no actiu]