Vés al contingut

Sarichioi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSarichioi
Sarichioi (ro)
Сарикёй (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 57′ N, 28° 51′ E / 44.95°N,28.85°E / 44.95; 28.85
EstatRomania

JudețProvíncia de Tulcea Modifica el valor a Wikidata
CapitalSarichioi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Enisala (en) Tradueix
Sabangia (en) Tradueix
Sarichioi (en) Tradueix
Visterna (en) Tradueix
Zebil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.226 (2021) Modifica el valor a Wikidata (18,51 hab./km²)
Geografia
Superfície282,38 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud33 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Sarichioi (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataVitali-Cristian Finoghen (2008–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal827190 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webcjtulcea.ro… Modifica el valor a Wikidata

Sarichioi (en rus: Сарикёй, del turc: Sarıköy, 'Poble Groc') és una comuna al comtat de Tulcea, al nord de la Dobruja (Romania). Està compost per cinc pobles: Enisala, Sabangia, Sarichioi, Zebil i Visterna. A més de la majoria ètnica romanesa (56,4% de la població), la comuna acull una important comunitat lipovenca (43,1%).[1] Segons el cens de 2011, la població de la comuna de Sarichioi ascendeix a 5.856 habitants, una xifra inferior a l'anterior cens de 2002, quan hi havia 7.457 habitants empadronats.[1]

Ruïnes de la fortalesa d'Enisala a principis del segle xx

El poble d'Enisala (turc: Yeni Sala, búlgar: Ново село, "Poble Nou") és el lloc d'una fortalesa que domina els llacs propers (anteriorment golfs) de Razelm i Babadag. Data de finals del segle xiii o principis del XIV, es va construir per controlar les rutes de viatge que passaven per la regió. Les tres torres hexagonals de la fortalesa són les úniques d'aquest tipus que es troben a tota la regió de Dobruja. Hi ha diverses teories competidores sobre els seus constructors. Per una banda, alguns historiadors consideren que la seva arquitectura recorda la manera de planificar occidental i l'atribueixen als genovesos, que ocupaven diversos llocs comercials a la zona, o bé als romans d'Orient, que controlaven la regió de manera intermitent. D'altra banda, altres historiadors consideren les torres molt similars a les trobades a Tsepina, Shumen, Perperikon i Vidin, atribuint-la en conseqüència als búlgars, que també se sap que controlaven la regió en determinats moments durant el període probable de construcció. Totes les mencions per escrit de la fortalesa són posteriors al seu abandonament, cosa que fa que sigui improbable una atribució definida.

El castell va ser conquerit per primera vegada pels otomans en 1388/1389, 1416/1417 i represa en després d'una breu Valaquia regla. A causa de la nova situació política i el desenvolupament d'escopinetes de sorra que van dificultar el comerç, la fortalesa va decaure gradualment i finalment va ser abandonada cap a finals del segle XV.

Ruïnes de la fortalesa d'Enisala a l'estiu del 2012
Fortalesa d'Enisala a l'interior de les muralles, mirant cap a l'antiga porta principal, l'estiu del 2010

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Sălăgeanu, Valentin. «Cetatea de la Enisala». Arhitectura militară pe teritoriul Ţării Româneşti şi al Dobrogei în secolele XIII-XVI. Influenţe şi iradieri. Patzinakia. [Consulta: 5 octubre 2008].

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Recensământul Populației și al Locuințelor 2002 - populația unităților administrative pe etnii». Kulturális Innovációs Alapítvány (KIA.hu - Fundația Culturală pentru Inovație). Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 6 agost 2013].