The Broken Oath (pel·lícula de 1910)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Harry Solter  |
| Protagonistes | |
| Producció | Carl Laemmle |
| Productora | Independent Moving Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1910 |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema mut |
   | |
The Broken Oath és un curtmetratge mut de la Independent Moving Pictures (IMP) dirigit per Harry Solter i protagonitzat per Florence Lawrence i King Baggot.[1] Estrenada el 14 de març de 1910,[2] es tracta de la primera pel·lícula que per promocionar-la es va usar el nom de la seva actriu juntament amb una foto d'aquesta per identificar-la.[3]
Argument[modifica]
Un jove napolità s'uneix a una societat secreta després de jurar-ne fidelitat. Més endavant els caps de l'organització es proposen fer xantatge a un comerciant, però fracassen i resolen provocar la seva desaparició. Per tal de decidir qui l'eliminarà es posen boles negres i una de blanca en una bossa i cada membre ha de agafar-ne una bola. Tots treuen boles negres fins que arriba el torn del jove que agafa la bola blanca! És l'assassí escollit, i els membres de la banda es retiren de la sala.
Ell corre cap a casa de la seva estimada i li explica què ha passat: ha de mantenir la seva promesa convertint-se en un assassí. Ella li suplica que no ho faci i els seus pares també i finalment el convencen de trencar el seu jurament. Els promet que ho farà però dos membres de la societat han estat testimonis de l'escena i ho expliquen als seus caps. Des d'aquest moment, la societat trama assassinar-lo.
En el seu primer intent, l'emporten amb a una casa deshabitada. Tan bon punt és dins s'adona del perill, però massa tard. Ell queda lligat davant un mecanisme semblant a un rellotge amb una pistola que el dispararà quan la broca marqui les vuit. Afortunadament, la seva estimada s'assabenta de l'engany i, seguint diverses pistes, arriba a la casa just a temps per empènyer el rellotge quan la pistola es dispara i el salva.
Els de l'organització secreta ho tornen a intentar. Li noquegen quan camina pel carrer i se l'emporten en un cotxe. Afortunadament, un noi que el coneix ho veu i muntat en l'eix posterior del vehicle esbrina on el volen dur. El porten a una barraca on fan tots els preparatius per fer-la volar en una explosió. El noi torna a casa i li explica tot a la noia. Després diverses aventures torna a rescatar el seu amant just abans que la casa exploti amb el cap de la banda a dins.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «The Broken Oath» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ «Independent Films». The Moving Picture World 6, 10, 12-03-1910, pàg. 400.
- ↑ Shail, Andrew. The Origins of the Film Star System: Persona, Publicity and Economics in Early Cinema (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-05-30, p. 129-130. ISBN 978-1-350-11141-7.
- ↑ «The Broken Oath». The Moving Picture World VI, 11, 19-03-1910, pàg. 445.