Tractat de Milà
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Ducat de Milà | ||
| Data | octubre 1435 | ||
El Tractat de Milà fou un tractat de suport mutu signat en octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim i Felip Maria Visconti, duc de Milà, i senyor de Gènova, durant la Conquesta del Regne de Nàpols, en la demanda del tro del Regne de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat.[1]
Antecedents[modifica]
Alfons el Magnànim fou vençut i fet presoner en la batalla naval de Ponça junt amb els infants Joan i Enric i bona part de la noblesa catalanoaragonesa, i només una nau va poder escapar, fent 600 morts i 5.000 presoners, enviats a Felip Maria Visconti. Es va demanar un rescat de 30.000 ducats, la reina Maria de Castella va convocar les Corts de Montsó per obtenir fons per alliberar-los. La reina mare, Elionor d'Alburquerque, va morir de pena per l'empresonament dels seus fills poc després de saber la notícia.[2]
Conseqüències[modifica]
El canvi d'aliances de Milà va revoltar els genovesos el Nadal de 1435, encapçalats per Francesco Spinola, i durant la revolta va morir el governador milanès.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Sáiz Serrano, Jorge. Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 38. ISBN 8437084334.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Editorial Alpha, 1962, p. 669.[Enllaç no actiu]
- ↑ Epstein, Steven A. Genoa and the Genoese, 958-1528 (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2001, p. 266. ISBN 0807849928.