Vés al contingut

Usuari:Joancreus/Glossari d'astronomia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest glossari hauria de servir d'ajuda per a traductors de temes relacionats amb l'astronomia. Pot ser incomplet, i necessitarà ajuda. També s'han inclòs (de fet, encara no) les traduccions de tots els planetes i satèl·lits del sistema solar per les dificultats que presenten en la traducció; un agraïment especial a Arnaugir que s'ha dedicat a traduir molts d'aquests mots, fins ara mai traduïts al català.

Mot en català
Mot en anglès
Definició
Acceleració de marea
Tidal acceleration
Fet pel qual un astre sempre apunta a un altre astre fixament, com per exemple la Lluna.
Acoblament de marea
Tidal locking
Efecte de la força de marea entre un satèl·lit natural i el planeta principal que orbita, que provoca una acceleració negativa alentint gradualment la rotació del primer planeta.
Apoàpside
Apoapsis
Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat en general.
Apoastre
Apoastron
Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a estrelles.
Apogeu
Apogee
Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a la Terra.
Afeli
Aphelion
Punt de mínima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per al Sol.
Asteroide binari
Binary asteroid
Asteroide doble. Asteroide que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre asteroide que no es troba a l'interior de cap dels dos asteroides.
Asteroide doble
Double asteroid
Asteroide binari. Asteroide que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre asteroide que no es troba a l'interior de cap dels dos asteroides.
Cromosfera
Chromosphere
Part de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.
Eclíptica
Ecliptic
Recorregut aparent del Sol al llarg de l'any; intersecció de l'esfera celeste amb el pla de l'eclíptica.
Element orbital
Orbital element
Paràmetres necessaris per identificar de forma inequívoca l'òrbita d'un astre.
Estrella
Star
Estel, Estela, Estrela. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Estela
Star
Estel, Estrella, Estrela. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Estrela
Star
Estel, Estela, Estrella. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Estel
Star
Estrella, Estela, Estrela. Bola de plasma lluminosa unida per la gravetat.
Excentricitat orbital
Orbital excentricity
Quantitat per la qual una òrbita es desvia d'un cercle perfecte.
Exoplaneta
Exoplanet
Planeta extrasolar. Planeta que orbita una estrella que no és el Sol.
Fotosfera
Photosphere
Part superficial d'una estrella, des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible.
Força de marea
Tidal force
Efecte secundari de la força de la gravetat que provoca les marees.
Ganimedes (satèl·lit)
Ganymede
Satèl·lit natural de Júpiter, el més gros del planeta i del sistema solar
Gegant gasós
Gas giant
Planeta gegant, Planeta jovià. Planeta gran que no està compost principalment de roques o altres matèries sòlides (excepte el nucli).
Inclinació
Inclination
Angle entre el pla de l'òrbita d'un astre i l'eclíptica.
Júpiter ardent
Hot Jupiter
Pegasidi, Planeta pegasià. Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Júpiter, que orbita a només 0,015-0,5 UA de la seva estrella.
Límit de Roche
Roche limit
Distància a la què un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seva estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.
Lluna
Moon
1Únic satèl·lit natural de la Terra.
2Satèl·lit natural. Qualsevol astre que orbita un cos principal.
Magnitud absoluta
Absolute magnitude
Magnitud aparent d'una estrella, des d'una distància de 10 parsecs.
Magnitud aparent
Apparent magnitude
Mesura numèrica que defineix la brillantor d'una estrella des de la Terra, normalitzat a un valor que tindria sense atmosfera.
Magnitud bolomètrica
Bolometric magnitude
Magnitud d'una estrella en termes de quantitat de radiació rebuda en totes les longituds d'ona.
Mart (planeta)
Mars
Quart planeta del sistema solar en distància, sent el segon planeta més petit.
Mercuri (planeta)
Mercury
Primer planeta del sistema solar en distància, sent el planeta més petit.
Neptú ardent
Hot Neptune
Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Neptú, que orbita a prop de la seva estrella.
Pegasidi
Pegasid
Júpiter ardent, Planeta pegasià. Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Júpiter, que orbita a només 0,015-0,5 UA de la seva estrella.
Periàpside
Periapsis
Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat en general.
Periastre
Periastron
Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a estrelles.
Perigeu
Perigee
Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per a la Terra.
Periheli
Perihelion
Punt de màxima aproximació d'un cos celeste al seu centre de masses. Utilitzat per al Sol.
Planeta
Planet
Cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella suficientment massiu com per tenir una forma arrodonida i que ha netejat el veïnat còsmic.
Planeta binari
Binary planet
Planeta doble. Planeta que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre planeta que no es troba a l'interior de cap dels dos planetes.
Planeta circumbinari
Circumbinary planet
Planeta que orbita dues estrelles en lloc d'una.
Planeta ctònic
Chthonian planet
Gegant gasós que ha perdut la seva atmosfera d'heli i hidrogen a causa de la proximitat amb l'estel que orbita.
Planeta de carboni
Carbon planet
Planeta de diamant, Planeta de carbur. Planeta hipotètic que es podria formar en un disc protoplanetari fos ric en carboni i pobre en oxigen. Tindria capes internes de diamant.
Planeta de carbur
Carbide planet
Planeta de diamant, Planeta de carboni. Planeta hipotètic que es podria formar en un disc protoplanetari fos ric en carboni i pobre en oxigen. Tindria capes internes de diamant.
Planeta de diamant
Diamond planet
Planeta de carbur, Planeta de carboni. Planeta hipotètic que es podria formar en un disc protoplanetari fos ric en carboni i pobre en oxigen. Tindria capes internes de diamant.
Planeta doble
Double planet
Planeta binari. Planeta que orbita al voltant d'un centre de masses comú amb un altre planeta que no es troba a l'interior de cap dels dos planetes.
Planeta exterior
Outer planet
Planeta del sistema solar amb una òrbita superior al Cinturó d'asteroides.
Planeta extrasolar
Extrasolar planet
Exoplaneta. Planeta que orbita una estrella que no és el Sol.
Planeta gegant
Giant planet
Gegant gasós, Planeta jovià. Planeta gran que no està compost principalment de roques o altres matèries sòlides (excepte el nucli).
Planeta inferior
Inferior planet
Planeta del sistema solar amb una òrbita interior a la Terra.
Planeta interior
Inner planet
Planeta del sistema solar amb una òrbita interior al Cinturó d'asteroides.
Planeta jovià
Jovian planet
Gegant gasós, Planeta gegant. Planeta gran que no està compost principalment de roques o altres matèries sòlides (excepte el nucli).
Planeta menor
Minor planet
Planeta en òrbita directa amb el Sol que no és ni un planeta dominant ni un cometa.
Planeta nan
Dwarf planet
Tipus de planeta que no ha netejat el seu veïnat còsmic.
Planeta pegasià
Pegasean planet
Júpiter ardent, Pegasià. Tipus de planeta extrasolar, amb una massa similar a Júpiter, que orbita a només 0,015-0,5 UA de la seva estrella.
Planeta rocós
Rocky planet
Planeta terrestre, Planeta tel·lúric. Planeta compost principalment de silicats i metalls.
Planeta superior
Superior planet
Planeta del sistema solar amb una òrbita superior a la Terra.
Planeta tel·lúric
Telluric planet
Planeta terrestre, Planeta rocós. Planeta compost principalment de silicats i metalls.
Planeta terrestre
Terrestrial planet
Planeta tel·lúric, Planeta rocós. Planeta compost principalment de silicats i metalls.
Planetesimal
Planetesimal
Objecte sòlid que es troba en discs protoplanetaris i discs de pols.
Punt de Lagrange
Lagrange point
Punt L, Punt de libració, Punt lagrangià. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Punt de libració
Libration point
Punt L, Punt de Lagrange, Punt lagrangià. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Punt L
L-point
Punt de Lagrange, Punt de libració, Punt lagrangià. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Punt lagrangià
Lagrangian point
Punt L, Punt de libració, Punt de Lagrange. Qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar estacionari respecte als altres dos.
Protoplaneta
Protoplanet
Cos celest considerat embrió planetari, de grandària aproximada a la de la Lluna, present en els discos protoplanetaris.
Satèl·lit natural
Natural satellite
Lluna. Qualsevol astre que orbita un cos principal.
Sistema planetari
Planetary system
Conjunt d'una estrella i els astres que hi orbiten a causa de la gravetat. El sistema solar n'és un.
Semieix major
Semi-major axis
Diàmetre més gran d'una òrbita el·líptica.
Semieix menor
Semi-menor axis
Diàmetre més petit d'una òrbita el·líptica.
Sistema solar
Solar system
Conjunt d'astres gravitacionalment lligats al Sol creat fa uns 4.600 milions d'anys.
Sol
Sun
Estrella situada al centre del sistema solar, al voltant del qual hi orbiten els planetes i altres astres.
Súper Terra
Super-Earth
Planeta extrasolar amb una massa inferior a la de la Terra però inferior a la dels gegants gasosos.
Terra
Earth
Tercer planeta del sistema solar en distància, sent el quart planeta més petit.
Venus (planeta)
Venus
Segon planeta del sistema solar en distància, sent el tercer planeta més petit.
Zona de convecció
Convection zone
Part de l'interior d'una estrella en què l'energia es transporta principalment convecció. És més externa que la zona de radiació.
Zona de radiació
Radiation zone
Part de l'interior d'una estrella en què l'energia es transporta principalment radiació. És més interna que la zona de convecció.