Usuari:Mcapdevila/Impuls electromagnètic a gran altura

Mcapdevila/Impuls electromagnètic a gran altura

Abast d'un bomba EMP.

L'atac d'impuls electromagnètic de gran altitud, atac EMP o Bomba del'Arc de Sant Martí és un tipus d'atac d'impuls electromagnètic massiu executat mitjançant la detonació d'una arma nuclear a gran altitud, lluny de l'atmosfera terrestre. Seria capaç de cobrir un continent sencer, causant un complet caos civil i militar en l'àrea aconseguida per privació dels serveis essencials (electricitat, aigua potable, distribució alimentària, comunicacions, etc.) durant un període indefinit. Es considera que un atac d'aquestes característiques constituiria el compàs d'obertura de la guerra nuclear, ja que els seus efectes instantanis dificultarien o paralitzarien qualsevol tipus de defensa contra l'imminent atac. Encara que no fos així, una sola "bomba de l'Arc Iris" desarticularia completament les infraestructures vitals de qualsevol nació moderna, provocant el despoblament de les grans ciutats i un nombre enorme de víctimes per fam, epidèmies, aniquilació econòmica i desestructuració social. És dubtós que algun país aconseguís sobreviure a aquesta situació com a entitat social organitzada.

En l'actualitat, encara no es coneix cap defensa eficaç contra aquest tipus d'atac, per l'execució del qual només es requereix una bomba termonuclear de potència intermèdia (en el rang del megató) i un coet capaç d'elevar a uns 300–500 km sobre l'àrea objectiu mitjançant un tir balístic d'alt angle parcialment orbital o suborbital. És possible protegir instal·lacions o vehicles individuals mitjançant l'ús de tècniques específiques, com la Caixa Faraday, però no una nació completa.

Els éssers vius i els objectes no elèctrics són immunes a l'atac EMP de manera directa, però indirectament els resulta fatal. El dany causat és resultant de la sinergia negativa acumulada pel fallada simultània de milions d'equips sense possibilitat de reparar-los o substituir-los en un termini de temps breu, ja que els recanvis, vehicles, instruments, etc., necessaris per a la reparació es trobarien igualment avariats. Els sistemes digitals moderns són especialment sensibles a aquest tipus d'atac. Segons un estudi de la IEEE, la majoria de components electrònics actuals fallen en presència d'impulsos electromagnètics de 1.000 volts/metre, i resulten destruïts entorn dels 4.000 volts/metre. Un atac d'impuls electromagnètic de gran altitud indueix al voltant de 50.000 volts/metre, un valor 12 vegades superior.

Les proteccions parallamps no són eficaços tampoc contra aquest tipus d'atac, ja que la forma d'ona de l'impuls induït per un raig i el causat per una bomba EMP són molt diferents. L'impuls induït pel llamp té molta més longitud d'ona, de manera que l'impuls EMP les travessa abans que aquestes reaccionin.

Aquest efecte es va observar per primera vegada, de manera accidental, durant les proves nord-americanes Starfish Prime de 1962. Des de llavors, totes les potències nuclears de primer ordre han incorporat al seu arsenal armes capaços de produir-lo. Rússia, en particular, disposa d'almenys un regiment missilístic complet per a l'execució d'aquesta classe d'atacs, a més d'un cert nombre addicional d'armes d'aquest tipus desplegades en els seus submarís de tipus SLBM.

És per la seva capacitat per generar petites aurores, deguda a l'enorme ionització induïda en les capes altes de l'atmosfera, que aquest tipus d'arma rep el "poètic" nom de bomba l'Arc Iris .

PEM

L ' atac d'impuls electromagnètic és un mètode d'atac militar realitzat amb armas generadores d'importants quantitats d'energia electromagnètica ambiental que destrueixen totalment o parcialment l'equipament elèctric i electrònic dins del seu radi d'acció.

L ' impuls electromagnètic o EMP en les seves sigles en anglès és un efecte secundari descobert amb les proves atòmiques. Es va veure que després d'una explosió nuclear es danyaven i inutilitzaven tots els aparells electrònics en un cert radi d'acció. La major radiació gamma, sobretot, és altament penetrant i interacciona amb la matèria irradiant i ionizándolo tot, inclòs el mateix aire circumdant. La radiació gamma es consumeix de seguida i crea un camp electromagnètic zonal de quilòmetres de diàmetre.

Les possibilitats d'aquest fenomen són immenses. Els enginyers militars es van donar pressa a desenvolupar artefactes que maximitzaran aquest efecte. Una bomba EMP detonada prop de forces enemigues deixaria totes les seves defenses i contramesures en terra, immobilitzades i més tenint en compte que avui dia l'avantatge que confereix l'electrònica als exèrcits moderns és vital. Aquest avantatge amb el EMP es gira en contra o simplement s'anul·la. Però aquesta no és l'única estratègia possible. Existeix el que es diu atac d'impuls electromagnètic de gran altitud o HEMP , capaç de paralitzar un continent sencer amb un sol tret (vegeu detall).

Lògicament, molts sistemes d'armes i instal·lacions militars moderns incorporen proteccions contra l'EMP. Això no obstant, aquests proteccions són complexes, es deterioren ràpidament amb el temps i no s'ha establert la seva eficiència davant la fallada generalitzada de totes les infraestructures civils i militars circumdants. S'han descrit nombrosos escenaris en què aquests sistemes o instal·lacions protegits es transformen en els anomenats illots tecnològics , que perden la seva eficiència o van deixant d'operar conforme esgoten els seus mitjans per al funcionament autònom (combustible, bateries, recanvis, sistemes annexos, tripulacions de refresc, etc.).

• Per veure una explicació més detallada del mecanisme pel qual es produeix el EMP veure: Efectes de les armes nuclears

Vegeu també

• Cinturons de Van Allen
• Operació Argus
• Operació K
• Starfish Prime

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Impuls electromagnètic a gran altura