Usuari:Montesita/proves2
Transatlantic Trophy (initially called Anglo-American Match Races) El Trofeu Transatlàntic (inicialment anomenat Anglo-American Match Races) va ser una sèrie anual de curses de motocicletes entre el Regne Unit i els Estats Units celebrades de 1971 a 1988 i de nou l'any 1991. La majoria es van celebrar durant el cap de setmana de Pasqua a Brands Hatch, Mallory Park i Oulton Park, encara que algunes curses es van celebrar a Donington Park i Snetterton. A la sèrie es van utilitzar tres especificacions diferents de motocicletes en diferents moments: AMA/F750, Superbike i GP.[6]
Els periodistes britànics, Gavin Trippe i Bruce Cox, van dirigir Motor Cycle Weekly amb seu a Califòrnia i van promoure curses de motos als EUA. La parella tenia ganes de promocionar els corredors nord-americans al Regne Unit. Es van reunir amb Chris Lowe de Motor Circuit Developments (MCD), que va dirigir els circuits de Brands Hatch, Oulton Park i Mallory Park, i Jim Swift del British Motorcycle Racing Club a la Daytona 200 de 1970 i es va formular el pla per al Trofeu Transatlàntic. Ron Grant, el líder de l'equip Suzuki dels Estats Units va donar suport al pla.[7][8] Lowe es va acostar a BSA/Triumph que va acceptar subministrar triples de carreres de 750 cc per als pilots i donar suport a la sèrie.[9]: 15.
BSA/Triumph es va retirar després de l'esdeveniment de 1971 i John Player es va convertir en el patrocinador principal a partir de 1972. El nom de la sèrie es va canviar a Transatlantic Trophy el mateix any.[10]: 5.
El format inicial era de 2 curses a cadascuna de les tres pistes durant el cap de setmana de Pasqua: Brands Hatch (Divendres Sant), Mallory Park (Diumenge de Pasqua) i Oulton Park (Dilluns de Pasqua).[11] Marlboro es va convertir en el patrocinador principal el 1979.[12] Motor Circuit Developments va vendre Mallory Park a finals de 1982, i el 1983 es va utilitzar el circuit Snetterton com a tercer circuit. Per encaixar amb el calendari de Snetterton, les curses es van traslladar al cap de setmana del Primer de Maig.[13] Hi va haver denúncies d'irregularitats financeres per part de Motor Circuit Developments, a finals de 1983. Tom Wheatcroft, propietari de Donington Park, va intervenir i la sèrie sencera es va organitzar a Donington Park a partir de 1984.[14] No hi havia cap patrocinador principal per a 1984[15], però Shell Oils va patrocinar la sèrie des de 1985[16] fins a 1987.[17] Brands Hatch va tornar com a lloc el 1987, amb 3 curses a Brands i sis a Donington.[3]
Donington havia d'acollir la ronda inaugural del Campionat del Món de Superbike el Diumenge de Pasqua de 1988. Per al benefici mutu de la WSB i del Transatlantic Match (que ambdós utilitzaven màquines d'especificacions similars), la sèrie Transatlànic es va ampliar a quatre equips i es va rebatejar com a Eurolantic Challenge. incloïa genets europeus.[18] No hi va haver partits el 1989 i el 1990. El partit final, conegut com el Transatlantic Superbike Challenge aquell any, es va celebrar a Brands Hatch i Mallory Park el maig de 1991.[6]
El 1984, el pilot d'Honda Freddie Spencer es va estavellar i es va trencar els ossos dels peus. Això va fer que es perdés el GP d'Espanya. El company d'equip Ron Haslam també havia caigut. Honda va retirar el seu suport a l'esdeveniment no campionat. Altres fabricants van seguir el mateix durant els propers anys. Sense els millors pilots, la sèrie va disminuir i es va cancel·lar després dels partits de 1991.[8][14]
Resultats[modifica]
| Anglo-American Match Races | |||
|---|---|---|---|
| Year | Team | Results | Team |
| 1971 | UK | 183-137[1] | USA |
| Transatlantic Trophy | |||
| Year | Team | Results | Team |
| 1972 | UK | 252-210[1] | USA |
| 1973 | UK | 416-398[1] | USA |
| 1974 | UK | 416-401[1] | USA |
| 1975 | UK | 242-279[1] | USA |
| 1976 | UK | 412-384[1] | USA |
| 1977 | UK | 380-405[1] | USA |
| 1978 | UK | 435-379[1] | USA |
| 1979 | UK | 352-448[1] | USA |
| 1980 | UK | 370-442[2] | USA |
| 1981 | UK | 466-345[3] | USA |
| 1982 | UK | 491-313[3] | USA |
| 1983 | UK | 245-198[3] | USA |
| 1984 | British Commonwealth | 136-259[3] | USA |
| 1985 | UK | 336-254[3] | USA |
| 1986 | UK | 314-214[3] | USA |
| 1987 | UK | 745.5-993.5[3] | USA |
| Eurolantic Challenge | |||
| Year | Team | Results | Team |
| 1988 | UK 1 | 586-570[4] | USA |
| UK 2 | 281-287 | Europe | |
| Transatlantic Superbike Challenge | |||
| Year | Team | Results | Team |
| 1991 | UK | 625-161[5] | USA |
| Winning teams in Plantilla:Highlight | |||
Revivals[modifica]
Triumph Motorcycles Ltd va reviure el concepte l'any 1996 amb un partit de cursa de 3 monomarca a Donington amb el Speed Triple de 900 cc. Entre els nord-americans que van competir hi havia Dave Aldana, que havia competit a les primeres curses de partits angloamericans el 1971. Gran Bretanya va guanyar la general per 614-426.[3][58]
El concepte es va reviure de nou el maig de 2015 com a part del Festival de Motociclisme MCN a l'East of England Showground quan es va organitzar un trofeu transatlàntic entre els equips britànics i americans en curses de pista plana.[59] L'esdeveniment es va repetir a l'espectacle de 2016.[60][61]
A finals de 2015, els responsables de MotoAmerica i BSB van estudiar la possibilitat de reviure les curses del Trofeu Transatlàntic, amb curses en tres circuits diferents durant un cap de setmana llarg.[62]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Teamwork's The Key». Motor Cycle News, 02-04-1980. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesDaytona Beach Morning Journal - ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesRacing Memo - ↑ Fraser, Colin. «Remembering the First World Superbike Race – Part Three"». fraser96.rssing.com, 12-04-2012. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades1991 results