Víktor Ieroféiev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVíktor Ieroféiev

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Ви́ктор Ерофе́ев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Filologia de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, prosista, novel·lista, crític literari, periodista, especialista en literatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm1132223 TMDB.org: 1101415
Musicbrainz: af1e5688-ebe8-4317-866f-6cfae0e1476d Discogs: 4148971 Modifica el valor a Wikidata

Víktor Vladímirovitx Ieroféiev (rus: Ви́ктор Влади́мирович Ерофе́ев, també transliterat Eroféiev o Eroféev, Moscou, 1947) és considerat un dels escriptors més importants de Rússia. Durant l'època de la Unió Soviètica va ser membre de l'Associació d'Escriptors i col·laborador de l'Institut Gorki, però en va ser expulsat quan es va convertir en coeditor de la revista de literatura dissident Metropol. Actualment viu a Moscou i escriu per a publicacions internacionals com l'International Herald Tribune, el New York Review of Books, el New Yorker, Die Zeit i el Frankfurter Allgemeine Zeitung.

Després de la invasió russa d'Ucraïna el 2022 va marxar de Rússia i es va establir a Alemanya, on ha publicat en alemany les seves obres des de llavors.

Llibres[modifica]

  • Yadrena Fenya («Ядрёна Феня», 1979. Part de la revista literària Metropol)
  • La vida amb un idiota («Жизнь с идиотом», 1980. Col·lecció de contes.)
  • Bellesa russa («Русская красавица», 1990)
  • Judici Final («Страшный суд», 1995)
  • Al laberint de les preguntes maleïdes («В лабиринте проклятых вопросов», 1996. Col·lecció d'assajos.)
  • El judici final («Страшный суд», 1996)
  • Les flors del mal russes («Русские цветы зла», 1997. Recull d'històries.)
  • Cinc rius de la vida («Пять рек жизни», 1998)
  • Enciclopèdia de l'ànima russa («Энциклопедия русской души», 1999)[1]
  • Homes («Мужчины», 1997)
  • Déu X. Contes sobre l'amor («Бог X. Рассказы о любви», 2001)
  • Laberint dos («Лабиринт два», 2002)
  • Melic («Пупок», 2003)
  • Luxe («Роскошь», 2003)
  • Troba la persona en una persona («Найти в человеке человека», 2003)
  • El bon Stalin («Хороший Сталин», 2004. Novel·la autobiogràfica.)
  • Llamp globular («Шаровая молния», 2005)
  • Apocalipsi rus. Experiències en escatologia artística («Русский апокалипсис. Опыт художественной эсхатологии», 2006)
  • La llum del diable. Geografia del sentit de la vida («Свет дьявола. География смысла жизни», 2008)
  • Akimuds («Акимуды», 2012)
  • Ratolí rosa («Розовая мышь», 2017)
  • Rússia nua («Nacktes Russland», 2023. Publicada inicialment en alemany.)
  • El Gran Gopnik («Der große Gopnik», 2023. Publicada inicialment en alemany.)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Víktor Ieroféiev
  1. «Viktor Ierofeiev». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].