Valea lui Mihai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaValea lui Mihai
Valea lui Mihai (ro)
Érmihályfalva (hu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 31′ N, 22° 08′ E / 47.52°N,22.13°E / 47.52; 22.13
EstatRomania
JudețProvíncia de Bihor Modifica el valor a Wikidata
CapitalValea lui Mihai Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població8.969 (2021) Modifica el valor a Wikidata (121,96 hab./km²)
Geografia
Superfície73,54 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud127 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Valea lui Mihai (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataIozsef Nyakó (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal415700 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webvalealuimihai.ro Modifica el valor a Wikidata


Valea lui Mihai(pronunciat en romanès: [ˈVale̯a luj miˈhaj]; hongarès: Érmihályfalva) és una ciutat de Romania.

Geografia[modifica]

Es troba al voltant del 66 9 km al nord-est d'Oradea, 9 km de la frontera hongaresa al comtat de Bihor, Crișana (Romania).

Història[modifica]

El 1312, sota Carles I, se li van permetre nous privilegis comercials i, després, el 1459 també es van permetre privilegis de beneficis fiscals per als seus ciutadans. Més tard va formar part de l'Imperi Otomà, cosa que va provocar el seu despoblament, però els habitants van tornar posteriorment. Posteriorment, va formar part de la monarquia dels Habsburg fins al compromís austrohongarès de 1867. Després va passar a formar part del Regne d'Hongria dins d'Àustria-Hongria.

Després de la ruptura d'Àustria-Hongria el 1918-1920, la ciutat va passar a formar part de Romania. Com a resultat del Segon Arbitratge de Viena, va passar a formar part d'Hongria entre 1940 i 1945. Des de llavors forma part de Romania. Va ser declarada ciutat en tres ocasions diferents: el 1844, el 1930 i el 1989, la darrera vegada com a resultat del programa de sistematització rural romanès.

Història jueva[modifica]

Els jueus de Galícia es van establir cap al 1780, dedicant-se a l'agricultura i al comerç. El 1873 es va obrir una escola secundària. Anschel Bak va obrir una impremta a finals del segle xix. Cinquanta rabins hassids hongaresos van celebrar una convenció a la ciutat el 1898.[1]

El 1930, hi havia 1535 jueus, o el 19% del total. Durant el període d'entreguerres, els jueus eren els líders de la indústria local, que donaven feina a centenars de treballadors. Alguns grups juvenils sionistes es van fundar als anys trenta. El 1935, la ciutat va ser la seu de la convenció nacional HaNoar HaTzioni. [1]

La població jueva va ser enviada al gueto d'Oradea el maig de 1944 i posteriorment deportada a Auschwitz. Alguns dels supervivents van tornar breument a la ciutat després de la guerra.[1]

Població[modifica]

Segons el darrer cens del 2011 hi havia 9.668 persones vivint a la ciutat.

D'aquesta població, el 81,03% són hongaresos ètnics, mentre que el 13,23% són romanesos i l'1,3% altres.[2]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Shmuel Spector, Geoffrey Wigoder (eds.
  2. Romanian 2002 Census

Enllaços externs[modifica]