Vapor Vell (Reus)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| Localització | Sant Serapi, 2 i Gornals | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 9752 | |||
El Vapor Vell és una fàbrica de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una nau industrial rectangular d'una sola planta, amb façanes al carrer de Sant Serapi i a un pati interior. Presenta un sòcol de pedra al llarg de la façana i a l'entrada del pati que hi ha a la dreta. Té una composició simètrica a partir de les obertures de la planta baixa i de les finestres que il·luminen l'interior de sostre molt alt. Portes i finestres són d'arc de mig punt rebaixat presentant una ornamentació de motllures a l'arc i als muntants. Hi ha un conjunt de cinc grups de finestres geminades, i remat de la barana en forma ondulant, ornades per motllures i botons de pedra artificial. La porta d'accés al pati de càrrega i descàrrega i a l'interior de la nau, presenta, en conjunt, una composició diferent de la resta de la façana.[1] Per damunt de la porta de reixa s'obre un arc monumental rebaixat de maó, que descansa sobre mènsules de pedra cisellada, culminant en tres merlets coronats per arcs rodons. El coronament presenta arquets de punt rodó amb un botó addicional a la façana del pati.[2]
La façana és d'obra vista i fusteria de fusta. Hi ha reixes a les finestres i una gran tanca metàl·lica a l'entrada del pati. L'edifici està molt ben conservat i és un clar exemple de construcció industrial d'inicis del segle xx.[1]
Història[modifica]
L'any 1808, l'Ajuntament havia destinat a casa-hospici unes finques al carrer de Gornals que havia heretat, nomenant una junta d'administradors i on hi va instal·lar una escola per a nens, que ocupava també nenes i dones en treballs de costura i torns per filatura. Quan la Casa de Caritat va traslladar-se a l'edifici del Seminari, La Industrial Reusense va comprar els locals i els va ampliar.[3] Aquesta societat, creada el 1843, es dedicava a la filatura del cotó, i va ser la primera empresa reusenca que va utilitzar la força motriu del vapor.
L'any 1854 es va fusionar amb Canals, Pàmies i Huguet, fundada el 1846 i dedicada al tissatge, per a constituir la Manufacturera de Algodón, instal·lada primerament al carrer de Batan i posteriorment al carrer de Gornals.[1] La fusió va comportar un canvi de calderes de vapor, la modernització de la maquinària i la construcció de dependències annexes per a la tintoreria i el blanqueig, i oficines. El 1860 tenia 200 telers mecànics.
El 1876, el Vapor Vell va patir un incendi que reparà immediatament, ja que el 1877 va rebre la visita d'Alfons XII.[4] Però el mateix any va començar a tenir problemes de rendibilitat, deguts a la crisi provocada per la sobreproducció de cotó i per les dificultats econòmiques provocades per l'obsolescència de la maquinària usada i per les mancances locals d'aigua i carbó. Pel novembre del 1877 van tancar la fàbrica, deixant entre aquesta empresa i La Fabril Algodonera 2.500 treballadors al carrer. El maig del 1878 es va organitzar una Junta de Auxilios a la Clase Obrera per fer front a l'atur i per ajudar a les famílies, que demanava adhesions a una subscripció pública econòmica i organitzà sis funcions de teatre, al Teatre Principal, per recollir fons pels obrers. La fàbrica es va re-capitalitzar més endavant i va sortir de la crisi.[5]
El febrer del 1905, s'autoritzà la Manufacturera del Algodón a construir un edifici de nova planta al carrer de Sant Serapi. El Vapor Vell, que tenia per eix el carrer de Sant Serapi, ocupava una extensió de 10.000 m² quan ja era la indústria descrita. El 1905, la societat es va dissoldre i la va comprar un nou propietari, Josep Iglesias Òdena, que s'enriquí i va fer construir diverses cases a Reus fetes en època modernista: la Casa Punyed, el Mas d'Igésies i la casa Iglésies Òdena, al carrer de Jesús, pensada com a residència dels tècnics superiors del Vapor Vell.
L'empresa va plegar cap al 1960. El 2006. la part del recinte fabril inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic va ser restaurada.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vapor Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑
- ↑ Bofarull, Andreu de. Guia de Reus. Reus: Imprenta y libreria de Juan B. Vidal, 1856, p. 61.
- ↑ 4,0 4,1 Fabregat, Emeteri, i altres. Arqueologia i patrimoni industrial a les comarques de Tarragona. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 2016, p. 22-23. ISBN 9788486083786.
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 66. ISBN 8460418499.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Vell |