Viatjant
En el món comercial i laboral, un viatjant o viatjanta és una persona que viatja per compte d'una empresa amb la finalitat de representar-la en operacions de compra i venda en les localitats visitades.[1]
La funció més típica era la de vendre, atendre directament les comandes dels clients consolidats i augmentar la cartera de clients.
Una figura familiar, des de temps antics (principalment des de la revolució industrial) fins als anys seixanta del segle vint, era la del viatjant català amb un maletí a la mà procurant vendre tota mena de productes en indrets propers i remots.[2]
Antecedents[modifica]
Un dels papers dels mercaders antics que venien productes en terres llunyanes era molt semblant al d'un viatjant. Alguns mercaders no eren propietaris del negoci i havien de viatjar i vendre a sou o comissió del comerciant principal.
Una altra figura tan antiga com els temps és la de venedor ambulant. Els venedors ambulants, portant les seves mercaderies, viatgen i venen. En aquest aspecte coincideixen amb els viatjants.
Viatjants catalans a Espanya[modifica]
Segons Antoni Jutglar i Bernaus, a partir d'una xarxa de ferrocarrils important sorgiren els viatjants catalans, autors anònims de l'expansió comercial catalana a la península.[3]
Legislació[modifica]
Les activitats d'alguns viatjants comportaven el transport de mercaderies valuosos, el trànsit entre zones amb legislació diferent i taxes diverses. En molt països els viatjants estaven sotmesos i protegits per unes lleis especials.[4]
Ciència[modifica]
Art[modifica]
- Santiago Rusiñol i Prats escrigué l'article “El viajante catalán” publicat al núm. 20 del setmanari España (1915), dins de la secció “Los españoles pintados por si mismos”.[5]
- En l'opereta Katiuska, la mujer rusa de Pablo Sorozábal Mariezkurrena, estrenada al Teatre Victòria de Barcelona l'any 1931, hi figura un viatjant català de mitges.[6]
- La mort d'un viatjant escrita per Arthut Miller és protagonitzada per un viatjant nord-americà.
Anècdotes històriques[modifica]
- 1780.[7]
| « | La industria de los catalanes se ha extendido por todo el Continente (la Península), con numeroso tráfico de carromatos y acémilas, con tiendas de comercio en toda la costa y principales ciudades del Reino, a que debe aumentarse el gran número de hombres dispersos por todas partes con encajes, medias y quincallería al hombro | » |
| — Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña. Jaume Caresmar i Alemany. 1780.[8] | ||
- 1796. Memòria sobre Badajoz recordant les lleis que prohibeixen la venda ambulant de firandants francesos, catalans i altres.[9]
- c1801. Alexander von Humboldt esmenta en les seves obres (dos o tres cops) la presència de viatjants catalans a Venezuela.[10]
Referències[modifica]
- ↑ DCVB: Viatjant.
- ↑ Hilari Raguer. Gunpowder and Incense: The Catholic Church and the Spanish Civil War. Routledge, 7 maig 2007, p. 55–. ISBN 978-1-134-36592-0.
- ↑ José Luis Ortigosa Martín. La cuestión catalana II: Desde junio de 1713 hasta junio de 2018. Vision Libros, 8 octubre 2018, p. 136–. ISBN 978-84-17405-61-8.
- ↑ Código de comercio. Libr. Estevan Pujol, 1864, p. 142–.
- ↑ El viajante catalán.
- ↑ Katiuska.Música Pablo Sorozábal. Libreto Emilio González del Castillo y Manuel Martí Alonso.
- ↑ Gabriel Tortella. Catalonia in Spain: History and Myth. Springer, 22 agost 2017, p. 64–. ISBN 978-3-319-54951-4.
- ↑ Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña . Jaume Caresmar i Alemany. 1780.
- ↑ Eugenio LARRUGA. Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fabricas y minas de España, con inclusion de los reales decretos, ordenes, cédulas, aranceles y ordenanzas expedidas para su gobierno y fomento, 1796, p. 100–.
- ↑ Alexander von Humboldt. Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent fait en 1799, 1800, 1801, 1802, 1803 et 1804. Librairie grecque-latine-allemande, 1826, p. 147–.