Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (I)/Grup 4

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Integrants del grup i tema[modifica]

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Continguts generats pels estudiants.

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
    1. Abans del 13/10: pluja de idees a MIRO sobre continguts per modificar, ampliar, suprimir, etc.
    2. Dimecres 14/10: Repartir tasques d'edició
    3. Fins el 18/10: Edició al Taller
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
    1. Ho estem estructurant en aquest board cooperatiu
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
  6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Jeroni
Elements de l'artícle a modificar tots
Documentació tots de manera individual x
Anàlisi i síntesi tots de manera individual x
Publicació al taller tots x
Revisió tots x
Verificació Leonardo x
Notificació al professor Ana Mª Rodriguez x
Publicació a Viquipèdia Alba x

Continguts previs a la modificació (a data d'11 d'octubre del 2020)[modifica]

Abans de plantejar quins continguts són susceptibles de ser modificats i/o ampliats, és convenient desglossar els continguts actuals (a data de l'11 d'octubre del 2020). Es poden veure al mapa visual de l'esquerra. Per copiar-ne el text feu-ho del del taulell del Miro.

Elements de l'article a modificar sobre: Continguts generats pels estudiants (proposades inicialment al miro).[modifica]

En verd verd hem marcat el que hem afegit, en vermell el que hem modificat.

1. Introducció.

2. Definició.

3. Pautes a l'hora de generar continguts.

4. Eines per a la generació de continguts per part dels alumnes.

5.Rols en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

5.1. Rol del docent.

5.2. Rol de l'alumnat.

6. Punts forts i punts febles del mètode.

  • Punts forts.
  • Punts febles.

7.Referències bibliogràfiques.

1. Introducció[modifica]

Són tots aquells materials creats pels alumnes/estudiants en qualsevol format (imatge, audiovisual, àudios i podcast, text, esquemes, infografies, presentacions, etc.), que han estat creats per alumnes sota una situació d'aprenentatge.

2. Definició[modifica]

El concepte és similar a la creació de contingut generat per usuaris, però es diferència d'aquest pel context, ja que els participants i creadors dels continguts es troben en un context educatiu formal o informal i per la finalitat, que és essencialment la de facilitar l'aprenentatge i, per tant, hi ha la figura d'un professor/a que guia i verifica els continguts que es generen [1].

Els continguts creats, poden ser oberts a tothom o dins d'entorns tancats, en els quals els usuaris que poden accedir-hi són únicament els que el docent considera oportú

Per establir els entorns on es produeix l'activitat educativa, podem distingir entre:[2]

- Entorns Virtuals d'Ensenyament- Aprenentatge (EVA): és l'espai on s'agrupen les diverses eines i serveis per a l'aprenentage i on interaccionen els educadors i discents.

- Entorns de comunicació asíncrona o síncrona i eines de comunicació utilitzades per a reforçar l'aprenentatge entre docents i alumnes.

El temps lectiu és un factor clau a l’hora d’avançar en el procés d’aprenentatge, i aquest s’utilitza per dinamitzar la participació dels estudiants amb preguntes, discussions i activitats que fomenten l’exploració, estructuració i relació d’idees.

L'avaluació dels continguts projectats es duu a terme per part pel professor o bé pels mateixos alumnes (autoavaluació i/o coavaluació) i, en alguns casos, per experts externs. Aquest procés aporta un punt de control i verificació de la informació que s'exposa.

És una manera d'aprendre activa, una estrategia centrada en l'aprenentatge a través d'una experiencia de col·laboració i reflexió individual de forma permanent. Promou en els i les estudiants habilitats de cerca, anàlisi i síntesi d'informació, així com l'adaptació activa a la resolució de problemes. [3] A més, es tracta d'un procés d'aprenentatge motivador, ja que l'estudiant aprèn mitjançant la producció de tasques autèntiques, sobre temes que poden ser del seu interès i amb eines tecnològiques, com per exemple, un videotutorial sobre una recepta de cuina o una infografia amb consells per a la protecció del medi ambient.

Aquesta manera d'ensenyar, aprendre fent o learning by doing, es podria considerar un mètode derivat de la teoria del constructivisme, ja que implica a l'alumne a participar activament en l'adquisició dels continguts al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.


Per tal d'introduir nous coneixements, s'ha de partir dels coneixements previs de l'alumnat i, conèixer allò que és capaç de fer el discent per sí sol i allò que pot aprendre amb la interacció amb els seus iguals. Això és el que segons Vigotsky, anomenem la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), és a dir, la distància entre allò que pot fer sol i allò que pot fer amb ajuda.[4]

El procés de construcció del nou aprenentatge, en relació amb el que ja sap, facilita l'adquisició d'un aprenentatge molt més significatiu, per tant, exigeix una activitat mental constructiva per establir aquestes relacions i, aconseguir l'èxit educatiu. [5]

Aquest fet facilita la flipped classroom o classe invertida, en la qual s’aconsegueix una major implicació de l’alumnat amb el seu propi procés d'aprenentatge . Aquesta metodologia focalitza l'atenció en l'estudiant i el converteix en l'agent principal del seu aprenentatge. [6]

L’alumnat comença a crear els seus propis continguts i genera un clima col·laboratiu que fomenta amb major impacte, l’atenció a la diversitat. La introducció d’aquesta metodologia, facilita la incorporació de les famílies i la comunitat d’aprenentatge en el procés educatiu, a més a més, coneixen l’evolució dels fills en tot moment.

Amb l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), els i les estudiants passen a ser productors actius de la xarxa, en comptes de simples consumidors de contingut, desenvolupant així la seva competència digital. [7]

3. Pautes a l'hora de generar continguts.[modifica]

L’aparició de la web 2.0 ha ocasionat un notori avanç dintre de les aules d’estudiants, produint així un major potencial i generant una constant eficiència pedagògica. Per aconseguir aquesta millora cal que seguim uns passos:[8]

- Consumir (utilitzar, practicar i descarregar): utilitza continguts d'altres autors, ja sigui per llegir, visualitzar, escoltar o descarregar informació necessària per a la creació de continguts.

- Col·laborar (cooperar, contactar, contribuir): generar peces no molt extenses de contingut amb l'aportació d'idees de la resta de l'equip.

- Produir (crear, generar, compartir): crear contingut de forma autònoma, és a dir, fer el seu propi blog, canal de YouTube...

4. Eines per a la generació de continguts[modifica]

Les TIC tenen un paper fonamental en aquest tipus de metodologia, ja que promouen el treball col·laboratiu i permeten treballar en un mateix document de forma asincrònica.[9]

Actualment els usuaris disposen d'una gran quantitat d'eines[10] per col·laborar en la creació de continguts de diferents tipus, sense necessitat de fer cap instal·lació ni limitacions pel sistema operatiu que utilitzin. Algunes de les utilitats que es poden trobar en línia i de manera gratuïta serveixen:

  • Per crear comptes de correu electrònic (com Gmail o outlook)
  • Crear i compartir documents o vídeos (com Google Drive, Youtube)
  • Produir i editar textos (com Wordpress, linkedlin, twitter),
  • Crear continguts d'altres tipologies com animacions, infografies o presentacions (Quizizz , Nearpod, Canva, Padlet, Stormboard)

5. Rols en el procés d'ensenyament-aprenentatge. (ho hem posat dins del mateix apartat)[modifica]

5.1 Rol del professor[modifica]

La figura de l'educador és de guia i acompanyant durant tot el procés, per tant se li atorguen els següents rols: [11] [12]

  • Organitza i gestiona els elements educatius que formen part de l'adquisició de continguts.
  • Realitza el seguiment dels alumnes oferint un feedback i suport continuat.
  • Orienta i dona resposta a les necessitats educatives dels seus alumnes en el procés de creació dels continguts.
  • Crea una interacció bidireccional en el procés d'ensenyament-aprenentatge per a establir una bona comunicació amb els alumnes, a través de plataformes virtuals com bé són: blogs, fòrums o espai de debat.
  • Avalua de forma constructiva el procés de generació de continguts dels alumnes.
  • Col·labora en l'oferiment de recursos digitals i educatius.
  • Reconeix les possibilitats tecnopedagògiques dels recursos digitals inmersos en l'acció formativa.
  • Investiga estratègies formatives per potenciar l'autonomia i la iniciativa dels alumnes per crear continguts.

5.2 Rol de l'alumne[modifica]

La funció de l'alumne a l'hora de crear els continguts és participativa i activa en tot el procés, és a dir, és el protagonista del seu propi aprenentatge a tavés del treball autònom i maneig de les noves tecnologies. Així doncs, els rols[13] [14]dels discents, són els següents:

  • Crea i planifica els continguts segons els objectius establerts a l'acció formativa.
  • Gestiona el procés de creació dels continguts per a la seva adequació.
  • Aplica els coneixements i les estratègies tecnopedagògiques per generar experiències educatives en la creació de continguts.
  • Comunica i genera canals comunicatius entre iguals i amb el docent.
  • Valora i avalua la tasca desenvolupada per a l'adequació dels resultats.
  • Coopera  aportant els coneixements mitjançant l'ús intensiu de les noves tecnologies i entorns virtuals d'aprenentatge.
  • Cerca informació fiable i contrastada en bases de dades, fonts primàries i secundàries d'informació, recursos i materials, amb l'objectiu d'enriquir el procés de creació dels continguts.
  • Potencia el treball d'habilitats, el sentit de la iniciativa i l'augment de la motivació.

6. Punts forts i punts febles del mètode.[modifica]

En tot procés o mètode d'ensenyament-aprenentatge, sorgeixen inconvenients o imprevistos, que potser d'entrada no es coneixen, però a mesura que es van treballant s'hi van millorant o adaptant a cadascuna de les situacions. Tanmateix, també apareixen avantatges molt profitosos i, que per tant, ens ajuden i ens propicien a continuar treballant mitjançant aquest mètode. Així doncs, a l'hora de treballar mitjançant els continguts generats pels estudiants també ens trobem en diverses situacions, les que ens empenten a tirar endavant i, les que hem de dur a terme diversos canvis per millorar el procés. [15]

Punts forts[modifica]

El desenvolupament d'una metodologia didàctica centrada en la generació de continguts per part dels alumnes provoca, segons Elena Sánchez Nielsen [16] i Pere Marqués Graells [17], un canvi d'actitud en els estudiants, que s'observa en els aspectes següents:

  • Major percepció per part dels alumnes de la importància de l'avaluació.
  • L'avaluació dels estudiants i del professor coincideixen sovint.
  • Aprenentatge continu per part dels estudiants a causa de l'actitud activa i participativa.
  • Aprenentatge autònom i cooperatiu.
  • Compliment més alt de les dates de lliurament.
  • Alts nivells d'èxit i eficiència.
  • Possibilita un treball individual i també en grup.
  • Orienta l'aprenentatge a través d'entorns d'aprenentatge.
  • Promou un aprenentatge a través dels errors. (El feedback inmediat)
  • Mantenen una continua activitat intel·lectual.
  • Permet treballar de manera asincrònica.
  • Fomenta la creativitat, l'esperit crític i la iniciativa personal. [18]

Punts febles[modifica]

Per contra, a l'hora de generar continguts per part de l'alumnat encontrem alguns problemes o inconvenients, els quals són: [19]

- Excessiva quantitat de dades a l'abast genera una saturació o intoxicació informacional que porta a tenir una visió confusa sobre la realitat, i que s'ha anomenat infoxicació.[20]

- El temps de dedicació és molt variable segons els coneixements previs de l'alumnat i la seva predisposició natural vers la informàtica [21].Per tant podem trobar-nos enfront d'una desorientació informativa.

- Problemes legals entre alguns organismes educatius, editors i autors, és el cas dels drets d'autor. Per evitar-ho, es poden utilitzar materials de domini públic (amb llicència Creative Commons)

- La interacció lliure per part de l'alumnat sovint provoca aprenentatges incomplets.[22]

- La contínua interacció cap a l'ordinador pot provocar ansietat als estudiants.[23]

- Addicció i distracció a altres eines tecnològiques no educatives, per tant, el professorat ha d'estar molt pendent[24]

7. Referències bibliogràfiques.[modifica]

  1. ↑ «UNE 71362:2017 Calidad de los materiales educativos digitales». [Consulta: 25 octubre 2020].
  2. ↑ «Gestión de Información en el Diseño de Contenidos Educativos On-Line». [Consulta: 25 octubre 2020].
  3. ↑ «¿Qué es el aprendizaje activo? - Laboratorio para la Innovación y el Aprendizaje / Aprendizaje activo - Universidad EAFIT». [Consulta: 25 octubre 2020].
  4. ↑ «constructivisme». [Consulta: 25 octubre 2020].
  5. ↑ Santiago, Raúl. «La Innovación educativa - What is the Flipped Classroom» (en castellà). [Consulta: 1r novembre 2020].
  6. ↑ Santiago, Raúl. «La Innovación educativa - What is the Flipped Classroom» (en castellà). [Consulta: 1r novembre 2020].
  7. ↑ Soep, Elisabeth «Generación y recreación de contenidos digitales por los jóvenes: implicaciones para la alfabetización mediática.». Comunicar (Huelva, España: Grupo Comunicar) XIX (38): 95, 2012 [Consulta: 17 octubre 2020].
  8. ↑ Sarsa, J. (2014). El perfil prosumidor de los estudiantes en la web 2.0. Journal for Educators, Teachers and Trainers, Vol. 5(2), pp. 74 – 87
  9. ↑ «D202: Projectes europeus i les TIC». [Consulta: 1r novembre 2020].
  10. ↑ Bernal Villamarin, Sindey Carolina «[http://www.tise.cl/volumen11/TISE2015/464-468.pdf Diseño y Creación de Contenidos Educativos Digitales a través de las Herramientas Web 2.0]» (PDF). Nuevas Ideas en Informática Educativa TISE, 2015, pàg. 464-468.
  11. ↑ «Blanco, A. V., & Amigo, J. C. (2016). El rol del docente en la era digital. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 30(2), 103-114.».
  12. ↑ «Romero-Abrio, A., & Hurtado, S. (2017). ¿ Hacia dónde va el rol del docente en el siglo XXI? Estudio comparativo de casos reales basados en las teorías constructivista y conectivista. Hekademos: revista educativa digital, (22), 84-92.
  13. ↑ Area, Manuel; Guarro, Amador «La alfabetización informacional y digital: fundamentos pedagógicos para la enseñanza y el aprendizaje competente» (en castellà). Revista española de Documentación Científica, 35, Monográfico, 30-07-2012, pàg. 46–74. DOI: 10.3989/redc.2012.mono.977. ISSN: 1988-4621.
  14. ↑ Cosi, Sandra; Voltas, Núria. Evaluación formativa en estudiantes universitarios mediante tecnologías digitales: el rol del alumno en su propio proceso de enseñanza-aprendizaje. Octaedro, 2019. ISBN 978-84-17667-23-8.
  15. ↑ Pardo, V. (2014). LA DOCENCIA ONLINE: VENTAJAS, INCONVENIENTES Y FORMA DE ORGANIZARLA (Vol. 18). http://www.scielo.org.bo/pdf/rbd/n18/n18a37.pdf
  16. ↑ Sánchez Nielsen, Elena. Creaciones de contenidos audiovisuales producidos por los estudiantes como nuevo instrumento en el proceso de la enseñanza y aprendizaje: metodología y resultados (PDF). Universidad de Castilla-La Mancha, 2012-07-10. ISBN 978-84-615-7157-4.
  17. ↑ «VENTAJAS E INCONVENIENTES DE LOS MATERIALES MULTIMEDIA». [Consulta: 18 octubre 2020].
  18. ↑ Sánchez Nielsen, Elena «[http://bioinfo.uib.es/~joemiro/aenui/procJenui/Jen2012/p223sa_crea.pdf Creaciones de Contenidos Audiovisuales producidos por los Estudiantes como nuevo Instrumento en el Proceso de la Enseñanza y Aprendizaje: Metodología y Resultados]». Actas XVIII JENUI 2012, Ciudad Real, 2012 [Consulta: 17 octubre 2020].
  19. ↑ «VENTAJAS E INCONVENIENTES DE LOS MATERIALES MULTIMEDIA». [Consulta: 18 octubre 2020].
  20. ↑ Area, Manuel; Guarro, Amador «La alfabetización informacional y digital: fundamentos pedagógicos para la enseñanza y el aprendizaje competente». Revista española de Documentación Científica, 35, monografico, 30-07-2012, pàg. 46–74. DOI: 10.3989/redc.2012.mono.977. ISSN: 1988-4621.
  21. ↑ Alvarez López, Cristobal José «Ciclo de mejora aplicado a la docencia universitaria de la fonética y la fonología españolas.». JORNADAS DE FORMACIÓN E INNOVACIÓN DOCENTE DEL PROFESORADO, 1, 2018, pàg. 18–33. DOI: 10.12795/jdu.2018.i01.01. ISSN: 2659-5117.
  22. ↑ «VENTAJAS E INCONVENIENTES DE LOS MATERIALES MULTIMEDIA». [Consulta: 29 octubre 2020].
  23. ↑ «VENTAJAS E INCONVENIENTES DE LOS MATERIALES MULTIMEDIA». [Consulta: 29 octubre 2020].
  24. ↑ «VENTAJAS E INCONVENIENTES DE LOS MATERIALES MULTIMEDIA». [Consulta: 29 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2020-21_(I)/Grup_4&oldid=26526953»