Xàdia Abu Gazala
  | |
| Nom original | (ar) شادية أبو غزالة |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 gener 1949 Nablus |
| Mort | 28 novembre 1968 (19 anys) Nablus |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Ain Shams - sociologia Universitat Nacional An-Najah |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política |
| Partit | Front Popular per a l'Alliberament de Palestina |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra dels Sis Dies |
Xàdia Abu Gazala (àrab: شادية أبو غزالة, Xādiya Abū Ḡazāla) (Nablus, 8 de gener de 1949 - Nablus, 28 de novembre de 1968) fou una activista política palestina, membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP).[1] Morí amb 19 anys mentre manipulava explosius a casa seva.[2] Com a màrtir fou font d'inspiració i admiració per d'altres persones, tant de dins[2] com de fora[3] l'organització, com ara Leila Khaled.[4]
Nascuda el 8 de gener de 1949 a la població de Nablus, cursà l'educació primària i secundària a l'Escola Al-Fatimieh i a l'Al-'A'ishiyah del seu poble natal.[1] L'any 1964 s'uní al Moviment dels Nacionalistes Àrabs (MNA).[1] Durant un any estudià Sociologia[2] a la facultat de Psicologia i Ciències Socials de la Universitat Ain Shams al Caire, però abandonà els estudis després de l'ocupació sionista de Cisjordàna de 1967 i es traslladà a l'An-Najah College (actual Universitat Nacional An-Najah) de Nablus.[1] Els seus pares intentaren convèncer-la perquè es quedés a la capital egípcia però els hi respongué: «de què serveix un títol universitari si nó tinc una paret on penjar-lo?».[2] Fou aleshores quan s'integrà al comitè local del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, organitzà i liderà unitats militars femenines, i es convertí en una de les primeres dones palestines en participar en la resistència armada contra l'ocupació de 1967.[1] El 28 de novembre de 1968, amb 19 anys, morí a casa seva mentre preparava un artefacte explosiu després que aquest detonés la càrrega.[2] Se li atribueix l'aforisme: «els herois s'obliden sovint, però les seves llegendes i memòries són propietat i herència del poble».[5]
L'any 2014, una escola d'educació superior per a noies al nord de Gaza, sota tutela de l'Autoritat Nacional Palestina, fou nomenada amb el seu nom per a retre-li homenatge, fet que comportà la indignació i denúncia de la comunitat israeliana.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Abu Ghazaleh, Shadia (1949-1968)» (en anglès). Passia.org. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Remembering Comrade Shadia Abu Ghazaleh, struggler for Palestine» (en anglès). PFLP.ps. Arxivat de l'original el 2017-08-01. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «PA School Named To Inspire New Female Terrorists» (en anglès). IsraelNationalNews.com, 04-02-2014. [Consulta: 26 octubre 2018].
- ↑ «Revolució significa vida. Amb Leila Khaled / Fira Literal 2017 (48:21s)». YouTube.com, 15-05-2017. [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ Khaled, 2014, p. 150.
Bibliografia[modifica]
- Khaled, Leila. George Hajjar (ed.). El meu poble viurà. Autobiografia d'una revolucionària. 1a edició. Manresa: Tigre de Paper, 2014. ISBN 978-84-941664-2-6 [Consulta: 3 gener 2019]. Arxivat 2017-05-17 a Wayback Machine.