Vés al contingut

Zeladores del Culte Eucarístic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeZeladores del Culte Eucarístic
TipusCongregació religiosa femenina
Nom oficialGermanes Zeladores del Culte Eucarístic
SiglesH.C.C.E.
Altres nomsZeladores del Pare Maura
HàbitHàbit i vel negres, toca blanca
ObjectiuFabricació de pa eucarístic i ornaments litúrgics, adoració de l'Eucaristia
Fundació1902, Palma per Miquel Maura i Montaner
PatronsSantíssim Sagrament
Supressió11 d'abril de 2010 per integració a la congregació de les Missioneres del Santíssimo Sagrament i Maria Immaculada
Fundacions destacadesMadrid, Santiago de Compostela
Fundacions a terres de parla catalanaBarcelona (1927)
Persones destacadesbeata Maria dels Àngels Ginard Martí

Les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic són una congregació religiosa femenina dedicada a l'adoració del Santíssim Sagrament i la fabricació de formes i pa eucarístic per a la missa. Fundada el 1902, el 2010 s'integrà a la congregació de les Missioneres del Santíssimo Sagrament i Maria Immaculada, desapareixent com a congregació diferenciada.

Història[modifica]

Fundada el 1902 per Miquel Maura i Montaner amb l'objectiu primordial de fomentar el culte a l'Eucaristia i fabricar el pa eucarístic per als oficis. Només amb el temps, les germanes també començaren a fer catequesi i instrucció a les noies, centrant-se en la confecció i la costura d'ornaments i roba litúrgica. La primera superiora general fou Margarida Bernad i Jordà.

En 1927 d'instal·laren a Barcelona (carrer Nou de Sant Francesc), i en 1929 es traslladaren a Sant Gervasi, al carrer d'Aribau; entre 1953 i 1984 hi tingueren oberta una escola elemental on oferien catequesi i ensenyament primari gratuït, i classes de confecció a joves i senyores. A més, obriren comunitats a Madrid i Santiago de Compostela.

El 22 de febrer de 2010, el cardenal Franc Rodé, de la Congregació Romana per a la Vida Consagrada, signà el decret de fusió de la congregació mallorquina amb les Missioneres del Santíssimo Sagrament i Maria Immaculada de Granada (Andalusia) (fundades en 1896 amb objectius similars), i l'11 d'abril del mateix any es feu pública l'annexió, desapareixent les Zeladores com a congregació.

En el moment de la fusió, les Zeladores tenien cases a Palma, Madrid i Barcelona, amb 29 germanes, la majoria grans, la qual cosa les abocava a l'extinció, per la qual cosa plantejaren la unió amb una altra congregació: les germanes de Granada tenien llavors unes 500 germanes i una àmplia xarxa de cases.

La germana de la congregació Maria dels Àngels Ginard Martí, morta màrtir en 1936, fou beatificada per Joan Pau II en 2004.

Bibliografia[modifica]