Zincocromita
 Zincocromita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ZnCr₂O₄ |
| Epònim | cromita i zinc |
| Localitat tipus | mina Srednyaya Padma, dipòsit d'urani i vanadi de Velikaya Guba, península de Zaonezhie, llac Onega, Carèlia, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.03 |
| Dana | 7.2.3.6 |
| Heys | 7.14.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,32Å; |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | marró |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-015 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Zchr |
| Referències | [1] |
La zincocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep aquest nom per ser l'anàleg amb zinc de la cromita.
Característiques[modifica]
La zincocromita és un òxid de fórmula química ZnCr₂O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. Forma cristalls euèdrics, mostrant seccions hexagonals de dodecàedres, de fins a 50μm, fortament zonats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba substituint aegirina cròmica en metasomatismes micàcis. Va ser descoberta l'any 1986 a la mina Srednyaya Padma, al dipòsit d'urani i vanadi de Velikaya Guba, a la península de Zaonezhie (Carèlia, Rússia). També ha estat descrita a Dolo Hill (Nova Gal·les del Sud, Austràlia), a la mina Tarkwa (Ghana), al dipòsit de pal·ladi i or de Chudnoe (Komi, Rússia) i als placers de Quebrada Grande (Bolívar, Veneçuela). Sol trobar-se associada a quars i aegirina.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zincocromita |
- ↑ «Zincochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Zincochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 18 abril 2016].