Abd-Rabbih (nom)
| Tipus | prenom masculí  |
|---|---|
| Nom en la llengua original | Abd-Rabbih |
| Variants / En altres llengües | Abd Rabbo |
| Pàgines que comencen per «Abd-Rabbih» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Abd-Rabbih és un nom masculí teòfor àrab islàmic (àrab: عبد ربه, ʿAbd Rabbih[1]) que literalment significa ‘Servidor del Seu Senyor’,[2][3][4] essent ‘el Senyor’ un atribut de Déu.[5] Si bé Abd-Rabbih és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[6] també se'l pot trobar transcrit d'altres formes, normalment per influència de la pronunciació dialectal o seguint altres criteris de transliteració.[7] Com a teòfor, també el duen musulmans no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen aquest nom.
Notes[modifica]
- ↑ Literalment i etimològica, es tracta del mot ʿAbd més el mot Rabb i el pronom de tercera persona del singular -hu, de forma que caldria transliterar-lo ʿAbd-Rabb-hi, però tradicionalment s'elideix la terminació del pronom i s'afegeix la vocal de declinació de la paraula anterior (en aquest cas, la i de genitiu), per la qual cosa es translitera ʿAbd Rabbih, cf. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn ʿAbd Rabbih".
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «رب». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. «رب». ISBN 8460008428.
- ↑ Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. «رب» (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944.
- ↑ A més dels 99 noms o atributs de Déu «canònics», alguns musulmans accepten l'existència d'altres atributs o epítets de Déu, documentats bé a l'Alcorà bé en els hadits del Profeta; aquest seria el cas d'ar-Rabb.
- ↑ Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
- ↑ Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.