Vés al contingut

Alcàsser (arquitectura)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb ksar..
Pati de l'alcàsser de Sevilla

Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'[1]— és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.[2] Eren propis d'Al-Àndalus, però a Palerm (Sicília) n'hi ha també un (el Cassaro), originàriament una fortalesa púnica, refortificada pels àrabs i que va acabar sent un palau normand.[3]

Són famosos els alcàssers de Sevilla, Toledo, Segòvia i Còrdova, per exemple.

Originàriament, l'alcàsser era una petita vila fortificada composta per cases, magatzems i altres estructures col·lectives (com ara mesquites), generalment situada en un oasi del Magrib, i construïda amb maó o un material semblant.

A la paraula de l'àrab marroquí qasr (de vegades transcrita també qsar o ksar) li correspon l'amazic aghrem (en plural ighrem). La traducció habitual a les llengües romàniques i germàniques ha estat la de castell i els seus equivalents, encara que de vegades designi tan sols un poblat fortificat o simplement un fortí, d'acord amb la seva funció específica. El mot forma part de diversos topònims a Algèria, Tunísia o el Marroc, com el-Qsar es-Seghir (القصر الصغير) o el-Qsar el-Kebir (القصر الكبير), a Portugal (Alcácer do Sal) o a Espanya (Alcázar de San Juan). És també a l'origen del topònim valencià Alcàsser, població de l'Horta Sud.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «alcàsser». diccionari.cat. [Consulta: 25 octubre 2016].
  2. «Alcàsser (arquitectura)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 15. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014].