Alessio Interminelli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
Alessio Interminelli (valor desconegut - valor desconegut) o Interminei -com l'anomena Dante- va ser un noble de Lucca que va viure al segle xiii. Pertanyia a una família del partit dels güelfs blancs (també anomenada família Antelminelli, senyors de la vila de Coreglia Antelminelli a Garfagnana i propietaris de l'edifici homònim al centre de Lucca, actual seu d'oficines públiques). Respecte a Alessio hi ha escassa informació històrica. L'últim document que l'esmenta amb vida data del 12 de novembre de 1299.[1]
Personatge[modifica]
Dante Alighieri el situa a l'Infern (Cant XVIII, vv.120-126) en el segon fossat de les Malebolge entre els aduladors, completament submergits fins al cap en el fem ("merda"). El poeta es deté a mirar-lo, creient que reconèix algú i, quan el condemnat protesta perquè es veu observat, el poeta diu el seu nom complet en un vers sencer:
,_1588,_MP_75,_c._36r,_01.JPG)
"I jo a ell: «Perquè, si bé recorde,
et coneguí amb els cabells eixuts,
i tu ets Alessio Interminei, de Lucca:
per això et mire més que a tots els altres.»"
(Infern. Cant XVIII, vv. 120-123)
Sobre la seva activitat com a adulador, els comentaristes antics parafrasegen més o menys àmpliament el text dantesc, que dedica només dos versos a la història:
«Ací m'ha submergit l'adulació,
de la qual mai no se'm cansà la llengua»
(Infern. Cant XVIII, vv. 125-126)
que sonaria com: "Em trobo a l'Infern per causa de les llagoteries que mai van cansar la meva llengua".
Referències[modifica]
- ↑ Piattoli, Renato «I personaggi danteschi lucchesi Bonturo Danti e Alessio Interminelli in Firenze (rispettivamente 17 agosto 1300 e 12 novembre 1299». Miscellanea in memoria di Giorgio Cencetti [Torino], 1973, pàg. 32-34 [Consulta: 6 juny 2024].
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Sermonti, Vittorio. Canto Diciottesimo. Supervisione de Gianfranco Contini. L'Inferno di Dante. Rizzoli 2001. 2a ed. 07- 2015. Rizzoli Milano. Italià, "pp. 374-376, 381". BUR classici. ISBN 978-88-17-07584-8.
- Mira, Joan Francesc. Cant XVIII. Infern versió de la Divina Comèdia. Dante Alighieri, Primera Ed. Proa 2000; 02- 2010. Edicions 62. Barcelona. Català. "pp.232 - 235". Col·lecció labutxaca. ISBN 978-84-9930-058-0. Tota repetició en català de les paraules del cant han estat preses d'aquesta versió (en lletra cursiva o entre cometes).
- Febrer, Andreu. Capítol XVIII, Infern. Volum II, Divina Comèdia de Dante Alighieri. Versió catalana de 1474. Edició commemorativa del cinquè centenari de la impressió del primer llibre en català Editorial Barcino 1975. Barcelona. Català. "pp.18-29 ". ISBN 84-7226-046-1.
- Umberto Bosco e Giovanni Reggio, La Divina Commedia - Inferno, Le Monnier 1988.
- Aldo Rossi - Enciclopedia Dantesca (1970). Interminelli, Alessio: {{format ref}} http://www.treccani.it/enciclopedia/alessio-interminelli_%28Enciclopedia-Dantesca%29/