Amada d'Assís
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 San Damiano, on visqué i morí la santa | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Amata da Corano c. 1200 (Gregorià)  Assís |
| Mort | c. 1250 (49/50 anys) Assís, a San Damiano |
| Sepultura | Basílica de Santa Clara (Assís) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Clarisses |
| verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 20 de febrer |
| Iconografia | Hàbit de clarissa |
Amada d'Assís o de Corano (Assís, ~ 1199 - ~ 1254), va ser una religiosa italiana que va seguir les passes de les seves ties Clara i Agnès d'Assís ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses. És venerada com a beata per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Nascuda Amata da Corano, fou neboda de santa Agnès d'Assís. De família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'Assís, hi passà la infantesa amb els seus pares, que la destinaren al matrimoni amb un noble de la ciutat. Amada portava una vida frívola, consagrada a la vanitat, i sentint-se orgullosa de la seva bellesa. Va visitar la seva tia, que s'havia retirat per fer una vida austera, de retir i apostolat, i va quedar-ne impressionada.
Amada va canviar de pensament i va decidir de seguir les passes de la seva tia: va renunciar al matrimoni i en 1213 ingressà a la comunitat de Sant Damià, de monges pobres, dedicades a la pregària i al servei als altres, que van esdevenir amb el temps les monges clarisses.
Hi va dur una vida exemplar i de penitència i arran de l'excés de zel en aquestes privacions, va emmalaltir. Segons la tradició, fou la seva tia Agnès qui la guarí després de més d'un any, fent-li el senyal de la creu. Fou present a la mort de Clara d'Assís, aquesta li digué, segons Tomàs de Celano: "Veus, filla, la glòria del rei que espero?".
Va morir cap al 1254 al mateix monestir de San Damiano.
Veneració[modifica]
Quan les monges abandonaren San Damiano en 1260, la despulla d'Amada fou portada al convent de San Giorgio d'Assís. En 1602, el bisbe Crescenzio va traslladar-la a l'església de Santa Clara d'Assís, sota l'altar, juntament amb les restes d'Agnès i de Beneta d'Assís.
Considerada beata, la seva festa litúrgica és el 20 de febrer.
Enllaços externs[modifica]
- Biografia a www.santibeati.it (italià)