Arqueoxarxa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióArqueoxarxa
Museu d'Arqueologia de Catalunya a la seva seu de Sant Pere de Galligants (Girona), un dels membres de l'Arqueoxarxa

L'Arqueoxarxa representa, juntament amb la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya, la Xarxa de Museus Etnològics i la Xarxa de Museus d'Art, una de les xarxes territorials que s'encarreguen de la gestió i difusió, en aquest cas, dels museus d'arqueologia, equipaments i els jaciments arqueològics del territori català. Va ser creada oficialment l'any 2010,[1] i ja estava prevista al Pla de Museus de Catalunya.

La finalitat principal de la xarxa és la de conservar, difondre, dinamitzar i gestionar les col·leccions dels museus i els seus equipaments, a la vegada que fomenta el treball col·laboratiu entre les diverses institucions arqueològiques per tal d'assolir un objectiu final, apropar al ciutadà el passat arqueològic català.

D'entre les accions per donar a conèixer el patrimoni arqueològic a Catalunya destaquen el passaport "El gran viatge de l'arqueologia" de 2012,[2] el personatge Piquipala[3] o la primera exposició itinerant "El sexe a l'època romana",[4] iniciada també l'any 2012.

Des de l'any 2010 la xarxa va començar a donar els seus primers passos amb dotze museus: el Museu d'Arqueologia de Catalunya, que en seria el museu al capdavant i que gestiona cinc museus més com són la de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret; el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu Comarcal de l'Urgell, el Museu de Badalona, el Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà, el Museu Comarcal de la Noguera, el Museu d'Història de Cerdanyola/Museu i Poblat Ibèric de Ca n'OLiver, i el Museu d'Art i Història de Reus. A aquestes institucions cal sumar-hi els 39 jaciments museïtzats distribuïts al territori.

Referències[modifica]

  1. Abella Pons, Jordi «El fenomen de les xarxes. Reflexions sobre una nova forma d'organització i de treball dels museus a Catalunya». Revista Mnemòsine, núm. 7, 2004, pàg. 111-117. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 18 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
  2. A.A.V.V. «Arqueoxarxa presenta el passaport ‘El gran viatge de l'Arqueologia’». Revista Descobrir, 15-05-2012.
  3. Camps Linnell, Jordi «Passaport al passat». El Punt Avui, 12-05-2019.
  4. A.A.V.V. «El sexe en l'època romana estrenarà la nova 'Arqueoxarxa' de museus arqueològics». Aldia.cat, 15-05-2012.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]