Artavazd Kamsarakan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII  |
| Mort | 732 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Príncep d'Armènia (726 (Gregorià)–732 (Gregorià)) |
| Família | Kamsarakan |
Artavazd Kamsarakan (en armeni Արտավազդ Կամսարական) o Artavase Kamsarakan fou un membre de la família Kamsarakan i, segons certes hipòtesis, un príncep d'Armènia de 726 a 732.
Biografia[modifica]
És conegut per una inscripció situada en el poble de Nakchavan : « aquí descansa entre els seus pares el benaventurat senyor Artavazd Kamsarakan, ex-cònsol, patrici i príncep de Armènia, fill de Hrahat, patrici, senyor del Širak i del Aršarunik, espòs de Šošany Mamikonian ». Agafant com a suport la Vida de Vahan del monjo Artavazd, Christian Settipani segueix el parer de Jean-Michel Thierry i de Timothy Greenwood que identifiquen Šošany Mamikonian a una vídua homònima, princesa de Širak, que hagué d'abandonar Armènia l'any 735 a causa de l'amenaça àrab.[1]
La dificultat és que Artavazd Kamsarakan no figura pas en les llistes comunament admeses dels prínceps d'Armènia. Però aquestes llistes contenen una llacuna entre 726 i 732 doncs es basen en la Història universal de Asoghik que explica: "Després de Sempad Bagratuní o [[Sempad VI Bagratuní |Sempad Bagratuní VI]], el govern d'Armènia va passar entre les mans d'Aixot el Bagràtida, fill de Vassag, que el va conservar quinze anys. Fou privat de la vista pels Mamigoniens, gelosos de la seva autoritat, sota el regne de Marwan, emir- alumenin».[2] Però uns altres textos han permès de datar el final del principat de Sembat Bagratuní el 726 i el del començament del principat d'Aixot Bagratuní el 732. A partir d'aquestes dades, diverses explicacions han estat proposades :[3]
- George Ter-Gevondian, l'autor de la llista dels prínceps d' Armènia, suggereix que Aixot Bagratuní va ser príncep de manera oficiosa entre 726 i 732.[3]
- Christian Settipani pensa que Artavazd Kamsarakan va ser príncep d'Armènia entre aquestes dues dates, hipòtesi coherent amb el fet que la seva esposa sigui vídua l'any 732. Explica la seva absència del relat d'Asoghik considerant que aquest últim era el reflex d'una tradició posant en valor els Bagratuní i en retreu els seus enemics, els Mamikonian i els Kamsarakan.[3]
- Proposa igualment una altra hipòtesi segons la qual hi va poder haver entre 726 i 732 dos pretendents al principat, Artavazd Kamsarakan i Aixot Bagratuní.[3]
No obstant això el principat d'Artavazd Kamsarakan no és pas admès per tots. Cyrille Toumanoff el menciona en la genealogia dels Kamsarakan sense precisar aquest títol de príncep d'Armènia, i no l'esmenta pas en la seva llista de prínceps, encara que deixa buit la llacuna entre 726 i 732.[4]
El 730, els khàzars efectuaren un dels seus nombrosos raids contra Armènia i destrossaren la província de Phaïtakaran. Els armenis i els àrabs van prendre les armes i els van rebutjar amb èxits, tot i que Djarrah, governador àrab d'Armènia, va resultar mort en el curs de l'enfrontament.[5]
Família[modifica]
La inscripció que el menciona el fa fill de Hrahat Kamsarakan, senyor de Širak i del Aršarunik, i casat a Šošany Mamikonian.
Per Settipani, Hrahat és fill de Nersès Kamsarakan, príncep d'Armènia, i de Šošany Kamsarakan.[6] Del seu costat, Toumanoff considera Hrahat com un fils d'un Narsès Kamsarakan i de Suzanne, aquest Narsès seria fill del príncep d'Armènia homònim.[7]
Els dos autors concedeixen a dir que Šošany (o Suzanne) Mamikonian és una filla de Hrahat Mamokonian i la germana de David Mamikonian i dels prínceps Grigor II Mamikonian i Moušeł Mamikonian. Concedeixen ambdós igualment a dir que d'aquest matrimoni va néixer el darrer membre important de la família, Nersès Kamsarakan, mor al curs de l'hivern del 785.[8][9]
Existeix un contemporani d'Artavazd Kamsarakan, encara que sigui difícil de datar-ho amb precisió. Es tracta de Hamazasp Kamasarakan Pahlavuni, ancestre de la família Pahlavuni. Chritian Settipani, fins i tot si la seva historicitat no és segura, el considera com un fill d'Artavazd, mentre que Cyrille Toumanoff hi veu un germà d'Artavazd.[9][10]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Settipani 2006, p. 380
- ↑ Asoghik, Histoire universelle, livre II, cap. 2, en línia a [1].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Settipani 2006, p. 381
- ↑ Toumanoff 1990, p. 383-384 et 507
- ↑ Grousset 1947, p. 315-316
- ↑ Settipani 2006, p. 389
- ↑ Toumanoff 1990, p. 513
- ↑ Settipani 2006, p. 142-147
- ↑ 9,0 9,1 Toumanoff 1990, p. 333-334
- ↑ Settipani 2006, p. 388
Bibliografia[modifica]
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 307-308 .
- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990.
- Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: de Boccard, 2006. ISBN 978-2-7018-0226-8.