Badí (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomBadí
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalBadí Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Badí»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Badí és un nom masculí àrab (àrab: بديع, Badīʿ) que literalment significa ‘únic’, ‘meravellós’, ‘preciós admirable’, ‘insòlit’, ‘sense precedents’.[1] Si bé Badí és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[2] també se'l pot trobar transcrit d'altres maneres: Badi, Badie, Badi', Badee...[3] Aquest nom també el duen musulmans no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua: àzeri: Bədi; kurd: Bedî; turc: Bedi.

Combinat amb paraules com religió o temps, Badí-ad-Din (àrab: بديع الدين, Badīʿ ad-Dīn, ‘Meravella de la Religió’) o Badí-az-Zaman (àrab: بديع الزمان, Badīʿ az-Zamān, ‘Meravella del Temps’) és un làqab o títol emprat per diversos personatges musulmans. Ambdós làqabs han estat també usats com a noms de pila masculins. Ambdós làqabs també els duen musulmans no arabòfons que els han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua. El primer, en transcripció anglesa de llengües índies: Badee-ud-Deen. El segon: àzeri: Bədiüzzaman; kurd: Bedîuzzeman; malai: Badiuzzaman; turc: Bediüzzaman.

La forma femenina d'aquest nom és Badia.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Badí.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab o el nom Badí-ad-Din.

Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab o el nom Badí-az-Zaman.

Vegeu també Abd-al-Badí.

Notes[modifica]

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «بدع». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  3. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.