Bidgau
| Tipus | Gau  | ||
|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Lotaríngia | ||
| Localització | Bitburg | ||
El Bidgau (dialectal, Bekow) fou una regió històrica de Lotaríngia durant l'alta edat mitjana, que abraçava aproximadament l'àrea del municipi actual de Bitburg-Land i del municipi d'Irrel. Limitada al nord per l'Eifelgau, a l'oest par l'Ardennengau, el Woëvre i el Saargau, al sud pel Bliesgau i a l'est pel Meinvelt i el Nahegau (fora de Lotaríngia); s'estenia sobre les dues ribes del Mosel·la i incloïa la ciutat episcopal de Trèveris, les abadies de Sant Maximí, de Prüm i d'Echternach. Les antigues subcomarques del pagus Caereses (entre el Prüm i el Kyll) i pagus Surensis (riba dreta del Sûre) en formaven part.
Els francs dividiren els seus territoris a partir del segle VII en comarques. Bidgau s'anomenava a la comarca a l'entorn del vicus de Beda, avui Bitburg. Fou generalment possessió de la casa de Luxemburg i de l'arquebisbe de Trèveris.
Llocs al Bidgau[modifica]
Baustert, Bitburg, Bollendorf, Dudeldorf, Dreis, Echternach, Eisenach, Fließem, Gonderange, Grevenmacher, Holsthum, Kenn, Klüsserath, Kröv, Kyllburg, Lasel, Longuich, Malberg, Malbergweich, Meckel, Mersch, Messerich, Metterich, Mettendorf, Newel, Oberweis, Peffingen, Prümzurlay, Rittersdorf, Schankweiler, Seffern, Sefferweich, Sinspelt, Speicher, Ürzig, Vianden, Waxweiler, Weiswampach, Wolsfeld
Comtes al Bidgau[modifica]
- Adalard († vers 877)
- Odocar († després de 890)
- Esteve, esmentat el 895, adversari de Zuentibold
- Wigeric († abans del 923), comte al Bidgau vers 909, comte palatí de Carles el Simple.
- Gozlí († 942/948), comte al Bidgau, fill de l'anterior
- Godofreu el Captiu († 996), comte al Bidgau vers 959, fill de l'anterior
- Enric I (fill de Sigefred). Comte al Bidgau 996, duc de Baviera del 1004 al 1026; mort el 1026 sense descedència.
- Enric II (fill de Frederic), nebot d'Enric I, comte al Bidgau 1026, duc de Baviera del 1042 al 1047, mort 1047 sense descendència.
- Giselbert, germà de l'anterior, comte de Salm, comte de Bidgau i de Luxemburg 1047.
- La dignitat de comte al Bidgau va desaparèixer a la meitat del segle XI i només va restar la de comtes de Luxemburg.
Referències[modifica]
- Traducció en part de la wikipèdia en alemany
- Léon Vanderkindere, La formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge, H. Lamertin, Bruxelles, 1902.