Biolixiviació
Biolixiviació és l'extracció de determinats metalls de les seves menes utilitzant bacteris. És un procés més net que el tradicional de lixiviació minera que utilitza cianur.[1] La biolixiviació és una de les aplicacions tradicionals de la biohidrometal·lúrgia i es fan servir diversos mètodes per a recuperar coure, zenc, plom, arsènic, antimoni, níquel, molibdè, or, i cobalt.
Comparat amb altres mètodes d'extreacció de metalls és més ecològic però més lent.
El procés[modifica]
Per extreure or de la seva mena hi estan implicats nombrosos bacteris oxidants de ferro i sulfur incloent Acidithiobacillus ferrooxidans i Acidithiobacillus thiooxidans (abans coneguts com a Thiobacillus). Per exemple els bacteris catalitzen la ruptura del mineral anomenat arsenopirita (FeAsS) oxidant el sulfur i el metall (en aquest cas ions d'arsènic). Això permet al producte soluble dissoldre's.
Aquest procés ocorre a la membrana cel·lular del bacteri.
El procés pel coure és molt similar, el material de partida és la calcopirita.
Biolixiviació amb fongs[modifica]
Es poden utilitzar diverses espècies de fongs que poden créixer en substrats molt diferents. Aspergillus niger, Penicillium simplicissimum) són capaços de mobilitzar diversos elements del 65% al 95%.
Referències[modifica]
- ↑ «Flotation technique cleaner than heap leaching». Arxivat de l'original el 2017-11-27. [Consulta: 12 novembre 2009].
Bibliografia[modifica]
- Bioleaching, BioMineWiki Arxivat 2008-06-10 a Wayback Machine.
- Bactech
- T. A. Fowler and F. K. Crundwell - 'Leaching of zinc sulfide with Thiobacillus ferrooxidans'
- BioHeap Arxivat 2009-10-30 a Wayback Machine. - Bioleaching process developed by Pacific Ore Ltd
- Brandl H. (2001) Microbial leaching of metals. In: Rehm H.J. (ed.) Biotechnology, Vol. 10. Wiley-VCH, Weinheim, pp. 191-224
- Bioleaching microbes (bacteria, archea, fungi, lichens), BioMinewiki Arxivat 2008-06-04 a Wayback Machine.
- Bioleaching reactions, BioMineWiki Arxivat 2008-06-04 a Wayback Machine.
ing