Blaps lusitanica
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Família | Tenebrionidae |
| Tribu | Blaptini |
| Gènere | Blaps |
| Espècie | Blaps lusitanica |
Blaps lusitanica és una espècie de coleòpter de la família Tenebrionidae, comuna a Catalunya. Aquesta espècie es caracteritza pel seu color negre i per expulsar un líquid pudent quan se sent amenaçada.
Característiques[modifica]
Els adults mesuren entre 30 i 35 mm, per bé que alguns exemplars arriben als 5 cm. Són de color negre mat. Tenen el cos el·líptic i a l'extrem de l'abdomen hi tenen dues puntes paral·leles unides (mucrons). El tegument és llis i els èlitres estan soldats entre si, amb una línia marcada al llarg de la sutura elitral, per la qual cosa no poden volar. Tenen les potes robustes i llargues, sent el tercer parell (el posterior) el més llarg.
Identificació i Característiques Morfològiques[modifica]
Identificació com a Coleòpter: Els coleòpters es reconeixen per tenir èlitres, que són aletes dures i esclerotitzades que cobreixen les ales posteriors membranoses i l'abdomen quan no estan volant. En el cas de Blaps lusitanica, els èlitres estan soldats entre si, impedint-los volar. També s’observa el protòrax, que s’articula de la resta del tòrax, i que es gran i en forma d’escut. Blaps lusitánica també presenta les esternites abdominals fortament esclerotitzades i els tèrguits ho estan menys que els èlitres. A més, presenten mandíbules ben desenvolupades per a mastegar, característiques comunes dels coleòpters. Les seves antenes són segmentades i poden variar en forma i mida, però solen ser filiformes, amb segments clarament definits.
Característiques de Tenebrionidae: Els membres de la família Tenebrionidae, es distingeixen per tenir una configuració tarsal 5-5-4, amb cinc artells en els tarsos anteriors i mitjans, i quatre artells en els posteriors. L’abdomen sovint presenta 5 esternites visibles, les tres primeres fusionades i immòbils. Les antenes com en el cas de Blaps lusitanica presenten 11 segments i son relativament curtes. Les seves glàndules defensives tenen la capacitat de produir substàncies químiques per defensar-se, com el líquid pudent de Blaps lusitanica. Els èlitres d'aquesta família sovint són foscos i amb una textura rugosa o llisa i poden presentar costelles longitudinals.
Característiques Morfològiques Addicionals[modifica]
Antenes i Mandíbules: Presenten antenes llargues i filiformes, amb 11 segments ben definits. Les mandíbules estan ben desenvolupades i adaptades per a la mastigació. Els quatre últims artells de les antenes són curts i globulosos, sovint amb una pubescència molt aparent.
Protòrax i Èlitres: Els seus èlitres són llisos, sense patrons visibles, però amb una línia marcada al llarg de la sutura elitral que és especialment notable. Les seves potes són llargues i robustes, amb espines en els fèmurs, especialment en les potes posteriors, que ajuden en el desplaçament i en la defensa.
Reproducció[modifica]
La reproducció de Blaps lusitanica és sexual, amb còpula entre un mascle i una femella i fecundació interna. Són ovípars; després que la femella pon els ous, en surten unes larves de color marró amb aspecte vermiforme (forma de cuc) i amb segments al llarg de tot el cos.
Com tots els coleòpters Blaps lusitanica és holometàbol (metamorfosi completa) i segueix un cicle biològic amb quatre fases diferents durant la seva vida: ou, larva, pupa i imago (adult). No només passa per canvis físics i estructurals, sinó que també experimenta canvis a nivell cel·lular i en el mode de vida.
Hàbitat i alimentació[modifica]
Blaps lusitanica es distribueix en una varietat d'hàbitats, incloent zones amb sòls diversos, vegetació específica, i condicions climàtiques particulars. Aquesta espècie es troba activa durant tot l'any, excepte durant els mesos més freds, amb una activitat màxima a la primavera i a la tardor.
Es troben tant al camp com en construccions humanes, preferint llocs humits i foscos com cellers i soterranis, tot i estar adaptats a la falta d’aigua al presentar una cutícula gruixuda evitant la dessecació. Prefereixen hàbitats on poden trobar matèria orgànica en descomposició, com fullaraca i detritus en zones rurals.
S'alimenten principalment de matèria orgànica en descomposició, incloent-hi excrements i restes d'aliments i deixalles humanes així com restes de matèria vegetal. Aquesta dieta sapròbia els converteix en descomponedors importants en els seus ecosistemes.
Ecologia[modifica]
Blaps lusitanica juga un paper important en els ecosistemes com a descomponedor. Ajuda a descompondre la matèria orgànica, contribuint al cicle de nutrients en el sòl. Tendeixen a ocupar zones fosques i humides, com soterranis, cellers i altres estructures humanes on poden trobar refugi i aliment.
A més del seu paper com a descomponedors, els Blaps lusitanica són una part integral de la cadena alimentària, servint com a presa per a diversos predadors, incloent-hi ocells, rèptils i petits mamífers. La seva presència en els ecosistemes indica un entorn saludable amb una bona quantitat de matèria orgànica en descomposició. A més, com que sovint es troben en zones humanes, poden actuar com a bioindicadors de la qualitat ambiental de les estructures en les quals es refugien.
Comportament[modifica]
Mostra una activitat pràticament continuada al llarg de l'any, excepte durant els mesos més freds. A la primavera i a la tardor, la seva activitat és màxima, coincidint amb les condicions climàtiques favorables.
Són d'hàbits nocturns, encara que es poden veure a la llum del dia desplaçant-se lentament per canviar d'ubicació, sempre amb el cos clarament elevat sobre el terra. Quan se senten amenaçats, amaguen el cap i aixequen l'abdomen, adoptant una postura d'amenaça. En aquest estat, poden segregar una substància irritant i pudent que deixa una taca marronosa a la pell. Aquesta substància actua com a defensa contra predadors i altres amenaces potencials. Malgrat aquesta defensa, són completament inofensius per als humans.