Brian Haselgrove
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Colin Brian Haselgrove  26 setembre 1926 Chingford (Anglaterra) |
| Mort | 27 maig 1964 (37 anys) Manchester (Anglaterra) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de cervell ) |
| Dades personals | |
| Formació | King's College (1944–1948) Universitat de Cambridge (–1951) Blundell's School (–1944) |
| Tesi acadèmica | Some Theorems in the Analytic Theory of Numbers (1951 ) |
| Director de tesi | Albert Ingham |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Victòria de Manchester (1956–1964) Universitat de Cambridge (1948–1956) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Anthony Gibbons |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Jenifer Haselgrove (1951–1964) |
Premis
| |
Brian Haselgrove (Chingford, 26 de setembre de 1926 - Manchester, 27 de maig de 1964) va ser un matemàtic anglès.
Vida i obra[modifica]
Nascut als afores de Londres, va estudiar en una escola a prop d'Exeter, perquè el govern britànic, durant la Segona Guerra Mundial, havia confiscat la casa familiar a Frinton-on-Sea, a la costa est d'Anglaterra. Va estudiar matemàtiques a la universitat de Cambridge i s'hi va doctorar el 1951, especialitzant-se en teoria de nombres. Va ser professor de la universitat de Cambridge fins al 1956, quan va passar a la universitat de Manchester. Els darrers anys de la seva vida va patir dolors provocats per un tumor cerebral del qual va morir el 1964.[1]
Degut a la seva malaltia i a la seva curta vida Haselgrove no va publicar molts articles científics. Però, entre ells, en destaquen dos d'importants: el 1958 va demostrar la falsedat de la conjectura de Pólya[2] i el 1961 va publicar, en col·laboració amb Jeffrey Miller, una taula amb els 1.600 primers zeros de la funció zeta de Riemann[3] amb una precisió de sis decimals, confirmant la hipòtesi de Riemann de que tots ells tenien mòdul real .[4]
Es va casar amb la també matemàtica Jennifer Wheildon Brown, qui va utilitzar els seus cognoms de casada: primer Jenifer Haselgrove i, després, Jenifer Leech, en casar-se amb el matemàtic John Leech.
Referències[modifica]
- ↑ Walsh, 2004, p. 1.
- ↑ O'Shea, 2023, p. 31.
- ↑ Fletcher, 1961, p. 372.
- ↑ Derbyshire, 2003, p. 259.
Bibliografia[modifica]
- Derbyshire, John. Prime Obsession (en anglès). Joseph Henry Press, 2003. ISBN 0-309-51257-3.
- Fletcher, A. «Tables of the Riemann Zeta Function. By C. B. Haselgrove» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 45, Num. 354, 1961, pàg. 372. DOI: 10.2307/3614148. ISSN: 0025-5572.
- O'Shea, Owen. The Call of Coincidence (en anglès). Prometheus books, 2023. ISBN 9781633989262.
- Walsh, Joan «Numerical Analysis at the Victoria University of Manchester, 1957–1979» (en anglès). Numerical Analysis Report, Num. 449, 2004, pàg. 1-3.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Brian Haselgrove» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.