Cal Macià (Alcarràs)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 220 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcarràs (Segrià) | |||
| Localització | Vallmanya | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 14148 | |||
Cal Macià és una masia del nucli de població de Vallmanya al municipi d'Alcarràs, a la comarca del Segrià, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Gran casal rectangular de planta baixa, pis i golfes, cobert a dos vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Hi té adossades diverses dependències, entre les quals destaca una galeria força reformada i amb afegits posteriors. A la façana principal, els murs de planta baixa i pis són de pedra vista, amb portes i finestres estructurades amb elements de pedra.[1]
Història[modifica]
En origen, Cal Macià era una construcció cartoixana del segle xvii, fins que Agapit Lamarca, propietari de la finca, va dur a terme a finals del segle xix una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes.[2] Així, doncs, la casa pairal pertanyia la família d'Eugènia Lamarca i de Mier, esposa del president Francesc Macià. Aquesta la va heretar i la família hi passava llargues temporades. A part de la masia, comptava amb centenars d'hectàrees destinades a l'activitat agrària. L'interior de la casa fou modificat després de ser incendiada durant la Guerra Civil espanyola.[1]
El 2008, l'ajuntament d'Alcarràs va declarar la casa com a bé cultural d'interès local. Amb motiu de l'estat ruïnós en què es trobava l'edifici, amb diversos esfondraments a la coberta i esquerdes a la façana principal a causa de l'abandonament per part de l'empresari agrícola que n'era propietari,[3] l'any 2021, en ocasió del 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana, més d'un centenar de persones exigiren a l'ajuntament d'Alcarràs que comprés i restaurés la casa pairal. En l'acte, convocat per la iniciativa popular Salvem Cal Macià, es va fer una ruta divulgativa per la finca, es va llegir un manifest a favor de recuperar i conservar aquest patrimoni, i es va presentar la idea d'establir-hi un espai de memòria històrica i un centre d'interpretació sobre el president Macià, la seva família i la importància de l'entorn.[4]
El 22 de desembre de 2023, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va anunciar la compra pública de la finca, la restauració de Cal Macià i la seva futura incorporació a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, així com el canvi de categoria de la casa a bé cultural d'interès nacional.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Macià |
- ↑ 1,0 1,1 «Cal Macià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ «La Generalitat i la Diputació de Lleida invertiran 920.000 euros en la compra i restauració de la casa de Vallmanya». 324cat, 22-12-2023. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Tort, Joan. «Alerten del risc de ruïna de la masia de Francesc Macià». El Punt Avui, 01-08-2017. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ «Reclamen la recuperació de la casa pairal de Francesc Macià». El Punt Avui, 12-04-2021. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ Argueta, Aina. «La Casa Vallmanya es restaurarà per convertir-se en un espai de memòria democràtica». El Punt Avui, 22-12-2023. [Consulta: 22 desembre 2023].
Bibliografia[modifica]
- Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià. Lleida: Pagès Editors, 2023. ISBN 978-84-1303-504-8.