Castell de Fígols
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 1062 | |||
| Construcció | segle xi - | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | en ruïnes | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fígols (Berguedà) | |||
| ||||
El castell de Fígols és un castell que hi ha al terme municipal de Fígols, al Berguedà que està en estat de ruïnes.
Descripció i característiques[modifica]
Les restes del castell de Fígols estan formades per diferents elements: muralla, estructures perimetrals i restes d'una torre circular, situades molt a prop de la masia anomenada el castell.[1]
Història[modifica]
El castell de Fígols apareix datat a mitjans del segle xi. La primera referència d'aquest castell és del 7 de juny de 1062 quan l'arxiprest Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d'un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols.[1]
Algunes de les citacions històriques més destacades del castell de Fígols són:[1]
- En el testament del comte Guillem Ramon, dictat l'octubre de 1094, llegava el castell de Fígols, Torroella i Vallmanya, Madrona, Casserres i Pinós al seu fill Bernat.
- L'any 1162, Pere de Berga, fill de Guillem Ramon, jurà fidelitat al rei Alfons el Cast per aquest castell i el de Peguera.
- L'any 1258 s'esmenta el castell de Fígols en relació amb el Cavaller Ponç de Fígols.
- L'any 1290, Berenguera de Fígols, era feudatària de Berenguera de Saus, menor d'edat i es trobava sota la seva tutela. Berenguera de Fígols es casà amb el cavaller Ramon de Vilar, tingueren un fill, Berenguer de Fígols, donzell, documentat el 1311.
- En el fogatge de 1365-1370 comptava amb 8 focs, n'eren posseïdors en Jacme Vilar i Maria de Marçella, posteriorment, en el fogatge de 1381 se li calculen els mateixos focs, però pertany a Johan Salou de Berga.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castell de Fígols». Fitxes de Patrimoni. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 setembre 2015].