Clipeu
 | |
| Tipus | escut  |
|---|---|
Clipeu (llatí: Clipeus) era l'escut dels grecs i romans. Originalment de forma circular es diu que va ser usat per primer cop pel mítics Proteu i Acrisi d'Argos i s'anomenava clipeu argòlic, segons diu Pausànias.[1] Segons Heròdot i Plató, l'origen del clipeu es trobava a Egipte igual que l'elm.[2][3]
Els escuts dels herois de la Ilíada eren ja més grans i cobrien tota la persona. En un principi eren fets de vímet i fusta, i les descripcions que en fa Homer expliquen que anaven coberts de pells de bou sense adobar cosides i doblades o sobreposades diverses vegades i finalment protegides i vorejades amb bronze. La Ilíada diu que l'escut de Sarpèdon estava forjat amb plaques de bronze, i tenia unides pells de bou a l'interior mitjançant varetes daurades (ῥάβδοι) que recorrien tot el cercle[4] L'escut d'Agamèmnon portava a les vores deu cercles de bronze.[5] L'escut d'Aquil·les estava fet íntegrament de cinc plaques de metall: dues de bronze, dues d'estany i una central d'or.[6] Pel que fa al sistema per agafar l'escut, no hi ha cap indicació clara. Sembla que portaven dos κανόνες ('clavilles') esmentats a la Ilíada, XII, 407 i VIII, 193 que podien ser varetes acoblades a la part interna de l'escut i que servien de nanses. Quan no s'utilitzava, l'escut estava suspès pel τελαμών (balteus), una corretja que passava al voltant del pit, i deixava l'escut penjant al darrere.[7] Els escuts grecs es decoraven amb figures que poguessin aterrir. El d'Agamèmnon duia el cap d'una gòrgona. Els grecs acostumaven a penjar els seus clipeus (escuts) als temples al final de les guerres.[3]
A Roma el clipeu s'agafava normalment amb dues nanses fetes de cuir, una per passar el braç i l'altra per subjectar-lo amb la mà. Era usat inicialment només pels soldats de primera classe mentre els de segona classe portaven scutum, segons Titus Livi, però quan els soldats van començar a rebre paga, es va introduir el clipeu (sense desaparèixer el scutum). Segons Plutarc i Titus Livi, l'escut romà original era quadrat i va passar a ser rodó per haver-lo copiat dels etruscs. Els clipeus eren decorats amb objectes diversos o amb emblemes costum ja esmentada a l'època heroica grega.[2] Els legionaris acostumaven també a posar el seu nom i la marca que indicava la seva cohort per trobar-lo fàcilment, i de vegades el nom del comandant sota el que lluitaven.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 25, 6
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). «Clipeus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Homer. Ilíada, XII, 294-298
- ↑ Homer. Ilíada, XI, 32
- ↑ Homer. Ilíada, XX, 270
- ↑ Heròdot. Històries, I, 171