Corts de València (1292)
Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.[1]
Foren convocades les localitats de València, Borriana, Morvedre, Gandia, Ademús, Dénia, Llíria, Xàtiva, Castellfabib, Alpont, Vila-real i Alzira; del braç eclesiàstic sols apareixen indicats tres representants dels ordes militars (mestres de Montesa, Hospital i Calatrava); i del braç militar foren convocats 40 nobles (18 d'origen català o sicilià, i 22 d'origen aragonès).[2][3]
El 20 de gener de 1292 Jaume II jurà els furs i els privilegis de la ciutat i regne de València,[4][5] a petició dels representants de les viles reials, salvant la potestat de la noblesa a acollir-se al dret aragonès; i a continuació foren els representants reials els que juraren el rei, a excepció de les viles amb fur de Saragossa (Borriana i Vila-real) i les d'influència aragonesa (Ademús, Alpont i Castellfabib). Dos dies més tard les viles reials concediren al rei un auxili per a armar galeres en defensa de la Corona, que suposà un pagament de 102.500 sous.[6]
En aquesta assemblea com en les anteriors Corts valencianes, predominava el mecanisme de control del monarca per part de l'estament reial, i els altres estaments tenien una participació menor i, en el cas de la noblesa, centrada en la seva oposició a la territorialitat dels furs.[6]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Baydal Sala 2011: p. 264.
- ↑ Baydal Sala 2009: p. 32.
- ↑ Baydal Sala 2011: p. 263.
- ↑ Montesa 1863: p. 466.
- ↑ López Elum 2001: p. 89.
- ↑ 6,0 6,1 Baydal Sala 2011: pp. 264-265.
Bibliografia[modifica]
- Baydal Sala, Vicent. «"Que vengués a emparar et reebre los dits regnes e terres sues". La naturaleza diversa de los pactismos territoriales de la Corona de Aragón a la llegada al trono de Jaime II (1291-1293)». A: Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas (4º. 2008. Lorca). Actas IV Simposio Internacional de jóvenes medievalistas. Lorca, 2008 (en castellà). Lorca: Ayuntamiento de lorca, 2009, pp. 27-38. ISBN 978-84-8371-801-8 [Consulta: 23 abril 2013].
- Baydal Sala, Vicent. Els fonaments del pactisme valencià: Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Vol. I. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011 (Tesi doctoral) [Consulta: 21 abril 2013].
- Montesa, Amalio Marichalar, Marqués de; Manrique, Cayetano. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España (en castellà). Vol. VII. Madrid: Imprenta Nacional, 1863 [Consulta: 23 abril 2013].
- López Elum, Pedro. Los orígenes de los Furs de València y de las Cortes en el siglo XIII (en castellà). València: Biblioteca Valenciana, 2001. ISBN 84-482-2549-X [Consulta: 19 abril 2013].
València (1261) · València (1271) · València (1281) · València (1286) · Montsó (1289) · València (1292) · València (1301-1302) · València (1314) · València (1325) · València (1329-1330) · València (1336-1337) · València (1339) · València (1340) · València (1342) · València (1349) · València (1354) · València (1357-1358) · València (1360) · Montsó (1362-1363) · Cullera-València (1364) · Morvedre (1365) · Castelló (1367) · Sant Mateu-València (1369-1370) · València (1371) · Vila-real-València (1373-1374) · Montsó (1376) · Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga (1383-1384) · Montsó (1388-1389) · Sogorb-Castelló-València (1401-1407) · València (1415) · València (1417-1418) · València (1419) · Traiguera-Les Coves-Sant Mateu (1421) · València-Morvedre (1428) · Traiguera-Sant Mateu (1429) · Montsó (1435-1436) · València (1437-1438) · València (1443-1446) · València (1459) · Sant Mateu (1465-1466) · Montsó (1470) · València (1479) · Tarassona-València-Oriola (1484-1489) · Sant Mateu (1495) · Montsó (1510) · Montsó (1512) · València-Montsó-València (1528) · Montsó (1533) · Montsó (1537) · Montsó (1542) · Montsó (1547) · Montsó (1552-1553) · Montsó (1563-1564) · Montsó (1585) · València (1604) · Montsó (1626) · València (1645) |  | |
