Discussió:Escola del Bullenhuser Damm

Dubtes de vocabulari

Algunes paraules em sonen estranyes, i no sé si el que diuen és el que volen dir:

• Cava: sospito que es tracta d'un soterrani. Veig que una de les referències parla de Keller (en alemany), que segons el meu diccionari es pot traduir amb tres significats diferents: celler, soterrani o cova.

corregit en soterrani

• • També vaig pensar-ho quan vaig repassar l'article; cava surt al GDLC. Ara bé, suposo que es pot canviar per un dels altres sinònims. —el comentari anterior sense signar és fet per Arnaugir (disc. • contr.) 20:00, 20 oct 2013 (CEST)
    • Sí, i també surt al DIEC, però si no és que era un soterrani per fer-hi vi, per conrear-hi xampinyons o per guardar-hi cigars, no era una cava sinó un soterrani.--Pere prlpz (disc.) 15:00, 22 oct 2013 (CEST)
• Curadors: no es contradiu amb el diccionari, però em sona natural. Potser "cuidadors" sonaria millor. El "curador del memorial" no sé com el diria.

El diccionari presenta curador com sinònim de de cuidador, he canviat en cuidador(s). El curador del memorial he canviat en conservador (el mot alemany "Kurator" és un fals amic per conservador de museu o responsable d'una exposició).

• Testar: millor "comprovar". Test surt al diccionari, però testar vol dir fer testament, no fer un test.

Fet!

• Plet: un plet és un tipus de judici, normalment civil, que no crec que sigui el que serveix per jutjar els criminals de guerra. Jo diria "judici".

Al GDLC trobo explicitament el mot «plet criminal», el GDLC també dona els sinònims «causa civil» i de «causa penal», jo no sóc jurista, si és millor judici pot canviar-se. Jo havia comprés - potser erroneament - que causa o plet és el procediment, l'esdeveniment durant l'instrucció i a la sala de justícia. Judici seria al meu comprendre el resultat, sinònim aleshores amb veredicte. Si no és així, gràcies per a informar-me.--Flamenc (disc.) 14:54, 22 oct 2013 (CEST)

Jo tampoc sóc jurista. Ho deixaria en "judici" i "sentència" (pel resultat), però la veritat és que ara mateix no sabria justificar-ho.--Pere prlpz (disc.) 16:29, 22 oct 2013 (CEST)

• Russos: Una referència parla de "soviètics".[1] Si no hi ha un motiu per pensar que eren russos, jo ho deixaria en soviètics.

En molts texts, les paraules russos i soviètics s'utilitzen com a sinònims, malgrat que, de fet, quan hom vol ésser correcte, tots els russos eren soviètics, peró no tots els soviètics eren russos, i com que no en sabem res, és molt probable que hi havia persones d'altres repúbliques soviètiques entre les víctimes.

--Pere prlpz (disc.) 19:07, 20 oct 2013 (CEST)

En un intent d'oblidar el passat

L'article diu "ningú parlava als escolars dels fets, en un intent d'oblidar el passat", amb una referència. Em costa llegir la referència, que a més sembla un article d'opinió, però només hi trobo que hi diu "Der Kindermord schien vergessen", o sigui, l'"assassinat de nens semblava oblidat". Una cosa és que semblés oblidat, o fins i tot que s'oblidés de veritat, i una altra cosa és que no sé qui fes un esforç actiu per oblidar o amagar. Aleshores, jo ho trauria com a mínim això de l'intent d'oblidar el passat, a menys que es pugui referenciar millor.--Pere prlpz (disc.) 19:15, 20 oct 2013 (CEST)

d'acord amb el canvi, però:

Si aquest oblidar dels primers decènnis després de la guerra era intencionat o no, that's the question. És un debat encara avui en dia que no s'ha acabat a la societat alemanya. Moltes traces del règim nazi van esborrar-se, en part per què els nazis van destruir moltes proves (edificis i documents) en la fase final, en part per què hi havia una escassetat enorme de material de construcció als primers anys després de la guerra, en part intencionalment, per què els senyals de l'horror dolien, i feien difícil la cicatrització psicològica. El silenci era pesat, segons molts testimonis - també per què hi havia molts nazis segundaris que assatjaven de dissoldre's inapercebuts en la societat en fer una vida nova, en part per què molts funcionaris de l'NSDAP van continuar o reprendre el seu ofici públic després d'uns pocs anys de quarantena: aquests no volien monuments admonitoris. També hi ha moltes víctimes traumatitzades que només van començar a testimoniejar més de vint anys després dels esdeveniments, i que, per exemple, mai n'havien parlat amb els seus propis fills nascuts després de la guerra. La transformació dels camps de concentració o altres indrets del terror en el que els alemanys anomen Mahnmal (monument admonitori) només va començar prudentment vers la fi dels anys 1960. Sovint amb molta resistència de la part de l'administració alemanya, i només poc a poc aixó va canviar-se, sovint sota la pressió d'associacions estrangeres de víctimes o presoners de guerra. La primera placa oficial, a Neuengamme, va inaugurar-se el 1965. Una part del camp va urbanitzar-se, malgrat les persones que van assassinar-s'hi i maltractar-s'hi. Encara el 1980 la ciutat d'Hamburg volia derrocar la bòbila del camp i només el 1984 les restes del camp van ser llistades com a monument. de 1945 a 1965, per un llarga proporció de la població, l'oblit era intencional: el 1945, l'NSDAP comptava amb 7,5 millions de membres, un quart de la població de la qual hom pot dubtar que siguin molt motivat per a memorar el seu passat nazi. Sembla un fenomen comparable a Espanya, on la llei de la memòria històrica només va arrivar més de 30 anys després dels darrers fets, i que l'oblit, per una part de la població era volgut -quan no hi ha memòria, hi ha oblit-. Encara no tinc les fonts, només fonts orals, però sembla que va durar fins als anys 1980 abans que el nazisme va ser integrat als cursos de història als instituts, als menys a la república federal. Era la guerra freda, i l'enemic no era l'Alemanya i el feixisme, però l'URSS i el comunisme. A la RDA, era diferent, els crims dels nazis hi eren utilitzats en el combat ideològic des dels inicis, i els crims soviètics amagats. El que explica també, per què quan les atrocitats del Bullenhuser Damm van ser publicades una primera vegada el 1956, la polícia secreta de la RDA, va considerar-les com a mera propaganda comunista, i ocupar-se més dels missatgers que dels perpetradors. --Flamenc (disc.) 16:05, 22 oct 2013 (CEST)

No s'han fet indagacions

L'article diu que "Pel que fa als 24 russos assassinats, no se'n saben ni els noms i no s'han fet indagacions", amb una referència, però a la referència només hi sé llegir " 24 unbekannte sowjetische Häftlinge" (24 presoners soviètics desconeguts), o sigui, diu que eren desconeguts però no diu que no s'hagi fet cap intent de saber-ne més. Aleshores, si no és que hi ha una referència que ho diu (i encara) jo trauria "i no s'han fet indagacions".--Pere prlpz (disc.) 19:24, 20 oct 2013 (CEST)