Doble sostingut
El doble sostingut (
) és una alteració accidental que dobla l'efecte del sostingut . Quan el doble sostingut es col·loca davant d'una nota, aquesta puja la seva altura un to sencer (és a dir, dos semitons), enlloc de pujar només un semitò com passa amb el sostingut.
A la pràctica, doncs per exemple, si escrivim un doble sostingut a un do, "sonarà" un re. O si escrivim un doble sostingut a un fa, "sonarà" un sol.
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Els Principis Fonamentals de l'Harmonia. Narcís Bonet. Dinsic Publicacions Musicals. 118 pàgines.
- HARMONIA I - Textos de música moderna. Enric Alberich Artal, 2009. Dinsic Publicacions Musicals. 248 pàgines. ISBN 978-84-96753-22-8
Bibliografia[modifica]
- Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Dels inicis al Renaixement (vol.I), Barroc i classicisme (vol.II), Del Romanticisme al Nacionalisme (vol.III), Del Modernisme a la Guerra Civil (vol.IV), De la postguerra als nostres dies (vol.V), Música popular i tradicional (vol.VI), Música de participació i de noves tecnologies (vol.VII), Música universal (vol.VIII) i Diccionari (vols.IX i X). Compilació de 10 volums. Edicions 62, anys 2000 a 2003. ISBN 84-297-4700-1
- La Música i la Ciència en Progrés. Josep M. Mestres Quadreny, 2010. Arola Editors. 164 pàgines. ISBN 978-84-92839-62-9
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doble sostingut |
