Donde mueren las palabras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDonde mueren las palabras
Fitxa
DireccióHugo Fregonese Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGermen Gelpi Modifica el valor a Wikidata
GuióHomero Manzi i Ulyses Petit de Murat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan José Castro Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé María Beltrán Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAtilio Rinaldi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArtistas Argentinos Asociados Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada75 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0036770 Filmaffinity: 918309 Letterboxd: donde-mueren-las-palabras Allmovie: v150081 TMDB.org: 261617 Modifica el valor a Wikidata

Donde mueren las palabras és una pel·lícula de l'Argentina en blanc i negre dirigida per Hugo Fregonese segons el guió d'Homero Manzi i Ulyses Petit de Murat ue es va estrenar el 25 d'abril de 1946 i que va tenir com a protagonistes a Enrique Muiño, Darío Garzay, Héctor Méndez i Ítalo Bertini. La pel·lícula va tenir a més la col·laboració de Margarita Wallman en la coreografia, escultures de Mario Arrigutti i Germen Gelpi i la supervisió de Lucas Demare. És el primer llargmetratge dirigit per Fregonese.

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 43.[1]

Sinopsi[modifica]

Un ancià fuig del seu propi passat en aquest film, un èxit en el seu temps l'eficàcia formal del qual va permetre a Fregonese obtenir un contracte a la Metro-Goldwyn-Mayer. L'escena culminant d'aquesta història amb ressons expressionistes és un extens ballet, coreografiat per Margarita Wallman sobre música de Beethoven, la posada en escena cinematogràfica de la qual va suposar un veritable tour de force per al director. Un any abans, Fregonese havia codirigit el film Pampa bárbara amb el seu mentor Lucas Demare, però va ser el seu treball a "Donde mueren las palabras" el que li va permetre convertir-se en el primer director argentí que va fer carrera a Hollywood.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Roland va opinar:

« ”Un tema petit però bell… tal vegada el diàleg no es manté a l'altura de l'assumpte… Hugo Fregonese, en el seu primer treball independent, revela una inquietud lloable i, sobretot, un gran amor per la imatge. Enrique Muiño, al capdavant de l'homogeni repartiment… compleix una altra de les seves grans creacions, tal vegada la millor per ser la més difícil i la més completa.” »

Calki per la seva part va dir:

« ”En cap moment la realització perd el seu elevat to i la seva jerarquia, i si apunta algun tret de timidesa en la resolució d'alguns moments, hi ha uns altres, sòlids i valuosos, que acrediten qualitat.” »

Manrupe i Portela escriuen::

« ”D'anècdota òbvia, l'òpera prima de Fregonese en solitari roman encara com un exemple únic i pioner de ballet filmat. La música clàssica com leit motiv total, és el que li dona força i validesa per sobre altres rúbriques, envellits i gates maules. Els valors de producció són rellevants.” »

Referències[modifica]

  • Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 186. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enlaces externs[modifica]