Echinospartum horridum
 Echinospartum horridum a Tella-Sin, Pirineus, (Osca), Espanya | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Gènere | Echinospartum |
| Espècie | Echinospartum horridum  (Vahl) Rothm. |
Echinospartum horridum és una espècie de planta de la família de les lleguminoses.
Descripció[modifica]
.jpg)
.jpg)
Arbust rabassut, vivaç, amb forma de coixí, densament espinós, que arriba a mesurar fins a uns 40 cm d'alçada. Les branques són molt denses i estan armades d'espines rígides. Creixen uns al costat dels altres ocupant extenses superfícies. Cada fulla està formada per un conjunt de 3 folíols petits, amb forma de punta de llança, piloses per sota. Les flors s'agrupen per parelles, encara que a vegades són solitàries. Són de color groc viu sobre brots curts i mancats d'espines. Els fruits es troben en una beina o llegum cobert de pèls sedosos. Floreix a l'estiu i la tardor. Amb 4 anys adquireix aquesta forma de bola espinosa i als 30 o 40 anys de vida comença a assecar-se pel centre fins a morir. La crema de matollars per a crear pastures afavoreix aquesta espècie, que recolonitza al cap d'uns anys. Els pastors cremaven periòdicament aquesta espècie per a obtenir pastures.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
Aquesta espècie és endèmica del Massís Central francès i dels Pirineus. La seva àrea espanyola es limita al Pirineu central i occidental (des de Leoz i Vall de Roncal fins a la Ribagorça lleidatana).
Habita a pedregars, prats i a sobre roques calcàries. És una planta amant de la llum. Colonitza terrenys erosionats o incendiats i ocupa sempre zones assolellades, no resistint l'ombra. Suporta la sequedat que causen els vents, les gelades i els freds. Germina molt bé després dels incendis. Aquesta espècie s'acompanya de ginebre comú, boixerola, espernallac a algunes zones i diverses herbàcies com Teucrium pyrenaicum, Teucrium polium, Crepis albida, Plantago lanceolata i Hippocrepis comosa.[2]
Taxonomia[modifica]
Echinospartum horridum va ser descrita per (Vahl) Rothm. i publicada a Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 72: 83. 1941.[3]
Etimologia[modifica]
- Echinospartum: nom genèric que deriva del grec: echînos; llatinitzat echinus, "eriçó, marí i terrestre, cúpula de les castanyes, etc."; i el gènero Spartium L. Les plantes d'aquest gènere freqüentment són espinoses i arrodonides.[4]
- horridum: epítet llatí que significa "espinós, eriçat".[5]
Sinonímia[modifica]
- Genista horrida (M. Vahl) DC.
- Cytisanthus horridus (Vahl) Gams[6]
Citologia[modifica]
Nombre de cromosomes de l'espècie Echinospartum horridum (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: n = 22; 2n = 44.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ Barbadillo Salgado, F.J.. Árboles y Arbustos del Pirineo. Huesca:Pirineo, 2001. ISBN 84-87997-85-6.
- ↑ Guerrero Campo, J. Ecoguía del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Zaragoza:JGC, 2007. ISBN 978-84-611-7713-4.
- ↑ «Echinospartum horridum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 desembre 2012].
- ↑ «Echinospartum» a Flora Vascular.
- ↑ «horridum» a Epítetos Botánicos.
- ↑ «Echinospartum horridum» a EOL. Data consulta: 17 de juny de 2014.
- ↑ Proves Variabilidad cromosómica de las Genisteas de la flora española en relación con su ecología. I. Sañudo, A. (1974) Anales Inst. Bot. Cavanilles 31(1): 165-174.
- ↑ «Echinospartum horridum». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 17 juny 2010].
