Exit Planet Dust

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumExit Planet Dust
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaThe Chemical Brothers Modifica el valor a Wikidata
Publicat26 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica electrònica i breakbeat Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaVirgin
Astralwerks
Freestyle Dust
Junior Boy's Own Modifica el valor a Wikidata
Formatcasset, disc compacte, doble LP i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Dig Your Own Hole (en) Tradueix
(1997) Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 1Bmuyq89rXZJNK1w8pauEg Discogs: 23493 Allmusic: mw0000175359 Modifica el valor a Wikidata

Exit Planet Dust és el primer àlbum d'estudi del duet de música electrònica anglès The Chemical Brothers.[1] Va ser publicat per primera vegada el 26 de juny de 1995 al Regne Unit per Junior Boy's Own, Freestyle Dust i Virgin Records. L'àlbum es va gravar entre l'agost i el novembre de 1994,[2] amb la cançó «Song to the Siren» enregistrada en directe a la discoteca Sabresonic el març de 1994 en una actuació del grup The Sabres of Paradise d'Andrew Weatherall.[3] El títol és una referència a l'abandonament del seu nom artístic anterior, The Dust Brothers, atès que el grup estatunidenc Dust Brothers va amenaçar de demandar-los.[4]

Fins aquell moment, The Dust Brothers eren discjòqueis residents al Heavenly Sunday Social Club de Great Portland Street, a Londres, on remesclaven temes de Manic Street Preachers i The Charlatans, entre d'altres. Les seves remescles de «Jailbird» de Primal Scream i «Voodoo People» de The Prodigy van ser incloses a la llista de reproducció The Party Zone de MTV Europe el 1995.

L'àlbum va ser aclamat per la crítica musical i va estar present a les llistes del Regne Unit des del seu llançament el 1995, en què va arribar al número 9, fins al 2000.[5]

Mostratge[modifica]

Les sis primeres cançons d'Exit Planet Dust són contínues, fent un popurri. L'inici de «Leave Home» és una breu sampleig de l'inici de la cançó de Kraftwerk «Ohm Sweet Ohm» de l'àlbum Radio-Aktivität. També es mostregen seccions de percussió de «Got Myself a Good Man» de Pucho & His Latin Soul Brothers i veus de «Brothers Gonna Work It Out» de Blake Baxter (1992) i de «The Defector» de Recoil. «In Dust We Trust» conté diversos sampleig de la cançó de Beastie Boys «The Maestro» de l'àlbum Check Your Head. El sampleig vocal de «Song to the Siren» és un mostratge invertit d'una part de la cançó de Dead Can Dance «Song of Sophia» de l'àlbum The Serpent's Egg. «Song to the Siren» també sampleja la bateria de «God O.D.» de Meat Beat Manifesto.

Publicació[modifica]

«Leave Home» va ser llançat com el primer senzill oficial de l'àlbum el 5 de juny de 1995. Va arribar al número 17 a la llista de senzills UK Singles Chart. «Life Is Sweet» va ser publicat com a segon senzill el 28 d'agost de 1995 i va arribar al número 25 de la mateixa llista.[6]

L'àlbum va ser certificat com a platí per la Indústria Fonogràfica Britànica l'1 de gener de 1996. El 30 d'octubre de 2000, l'àlbum va ser publicat en minidisc, i el 2004 es va incloure amb el Dig Your Own Hole de 1997 en una caixa recopilatòria d'edició limitada com a part de la col·lecció «2CD Originals» d'EMI.

Crítica[modifica]

Exit Planet Dust va rebre elogis després del seu llançament. NME va descriure l'àlbum com «un treball descarat, cru i que compleix les exigències dels aficionats a la música amb la ment oberta».[7] El 2002, la revista Muzik el va considerar el segon millor àlbum d'electrònica de tots els temps,[8] i el canal Q TV el va designar com el 41è millor àlbum de la dècada del 1990.

Després de a seva publicació, The Chemical Brothers van ser esmentats en les notes de l'àlbum Better Living Through Chemistry de Fatboy Slim i al Homework de Daft Punk.[9] The Edge també el va citar com el seu àlbum favorit de 1995.[7] Exit Planet Dust també es va incloure al llibre 1001 Albums You Must Hear Before You Die.[10]

Llistat de cançons[modifica]

Núm. Títol Durada
1. «Leave Home»   5:32
2. «In Dust We Trust»   5:17
3. «Song to the Siren»   3:16
4. «Three Little Birdies Down Beats»   5:38
5. «Fuck Up Beats»   1:25
6. «Chemical Beats»   4:50
7. «Chico's Groove»   4:48
8. «One Too Many Mornings»   4:13
9. «Life Is Sweet»   6:33
10. «Playground for a Wedgeless Firm»   2:31
11. «Alive Alone»   5:16
Durada total:
49:19

Membres[modifica]

The Chemical Brothers

  • Tom Rowlands – producció
  • Ed Simons – produccció

Músics addicionals

  • Tim Burgess – veu a «Life Is Sweet»
  • Beth Orton – veu a «Alive Alone»
  • Seggs – baix a «Leave Home»


Equip tècnic

  • Cheeky Paul – compilació i edició
  • Steve "Dub" Jones – enginyer de so
  • Tim Holmes – enginyer assistent
  • Dan Zamani – enginyer a «One Too Many Mornings»
  • Mike Marsh – masterització

Disseny

  • Negativespace – disseny

Referències[modifica]

  1. «The Chemical Brothers interview - Muzik, June 1995». Pushstuff.co.uk. [Consulta: 8 juliol 2015].
  2. Exit Planet Dust liner notes.
  3. «Planet Dust - The Chemical Brothers - Remix Article». Planet-dust.laserjay.net. Arxivat de l'original el 11 December 2013. [Consulta: 8 juliol 2015].
  4. «Interview with the Chemical Brothers». NY Rock. Arxivat de l'original el 15 February 2015. [Consulta: 8 juliol 2015].
  5. The Complete Book of the British Charts Singles and Albums p. 226
  6. «Chart Log UK: Chris C. - CZR». Zobbel.de. [Consulta: 8 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 «How The Chemical Brothers Revitalised UK Dance With Their Lairy House And Hip-Hop Hybrid 'Exit Planet Dust'». NME, 24-06-2015. [Consulta: 8 juliol 2015].
  8. «Planet Dust - The Chemical Brothers - The Muzik Top 50 Dance Albums of All Time». Planet-dust.laserjay.net. Arxivat de l'original el 2015-05-11. [Consulta: 8 juliol 2015].
  9. Tim O'Neil. «Fatboy Slim: The Greatest Hits: Why Try Harder». PopMatters, 19-06-2006. [Consulta: 27 maig 2017].
  10. Robert Dimery. 1001 Albums You Must Hear Before You Die: Revised and Updated Edition. Universe, 23 March 2010. ISBN 978-0-7893-2074-2.