Fernando Soto Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Soto Martín
Biografia
Naixement6 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 2014 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
16 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Sevilla

Diputat al Congrés dels Diputats
16 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Sevilla

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Sevilla

Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Sevilla

Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya
Partit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata

Fernando Soto Martín (Sevilla, 6 de desembre de 1938 - Sevilla, 9 de juliol de 2014)[1] fou un sindicalista i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Treballador de CASA, va participar en la fundació de Comissions Obreres en la província de Sevilla al costat d'altres destacats dirigents del sector metal·lúrgic com Eduardo Saborido Galán o Francisco Acosta. La seva activitat sindical va ser paral·lela a la seva militància política al Partit Comunista d'Espanya, del que va ser membre del Comitè Provincial, i posteriorment del Comitè Central i el Comitè Executiu. Va ser detingut per aquestes activitats en 1967, sent deportat en 1968 a Valdepeñas de Jaén.

Posteriorment va passar una temporada a París i Madrid dedicat a tasques organitzatives del partit, tornant a Sevilla com a responsable d'Andalusia. Al juny de 1972 va ser detingut al costat dels altres membres de la direcció estatal de CCOO, la qual cosa donaria lloc al Procés 1001. Abandonaria la presó després de l'indult concedit en 1975 pel recentment coronat com Rei d'Espanya, Joan Carles I.

A les eleccions generals de 1977 va ser escollit diputat per Sevilla, centrant la seva activitat parlamentària en l'establiment de la preautonomia andalusa. Reelegit en les eleccions generals de 1979, va abandonar el PCE el 1984.

Posteriorment va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, exercint com a assessor de la presidència de la Junta d'Andalusia, i fou elegit diputat al Parlament d'Andalusia en 1986 i senador per designació autonòmica. A les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993 va ser de nou elegit diputat a Corts Espanyoles, aquesta vegada pel PSOE. En 1998 li va ser concedida la Medalla d'Andalusia per la seva trajectòria sindical.

Referències[modifica]

  1. «Fallece el sindicalista Fernando Soto Martín a los 75 años» (en castellà). ABC.es, 09-07-2014. [Consulta: 9 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica]