Florencio Rodríguez Vaamonde

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFlorencio Rodríguez Vaamonde

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1807 Modifica el valor a Wikidata
Tui (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1886 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
3 febrer 1876 – 10 juny 1886
Circumscripció electoral: la Corunya
Ministre de la Governació
2 març 1863 – 17 gener 1864
← Antonio Aguilar y CorreaAntonio Benavides y Fernández de Navarrete →
Senador al Senat espanyol
17 agost 1847 – 27 setembre 1868
Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre de Gràcia i Justícia
30 març 1847 – 3 setembre 1847
← Juan Bravo MurilloFlorencio García Goyena →
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
1846 – 1847 – Nicomedes Pastor Díaz →
Diputat al Congrés dels Diputats
17 octubre 1843 – 17 novembre 1847
Circumscripció electoral: Pontevedra
Diputat al Congrés dels Diputats
11 març 1840 – 11 octubre 1840
Circumscripció electoral: Pontevedra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de
Família
FillsRosa Vaamonde (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Florencio Rodríguez Vaamonde (Tui, 22 de febrer de 1807 - Madrid, 10 de juny de 1886) fou un polític gallec, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia[modifica]

Era fill d'Agustín Rodríguez Vaamonde. Es llicencià en dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va pertànyer al Partit Moderat. Fou fiscal del jutjat de Tui (1837-1838), diputat a Cortes per Pontevedra en quatre legislatures (1839-1846) i per Ribadavia (1846-1847),[1] i senador vitalici el 1847.[2] També fou rector de la Universitat de Madrid els anys 1846 i 1847.

En 1847 fou designat Ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet del president Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez.[3] Fou nomenat ministre de la Governació entre 1863 i 1864 en el gabinet de Manuel Pando Fernández de Pinedo,[4] membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de la seva fundació el 1857, també en fou president des de 1869 fins a la seva mort.[5] Tornaria a ser senador per La Corunya el 1876 i per l'Acadèmia el 1877.[2]

Obres[modifica]

  • Ensayo sobre la prisión por deudas, 1867
  • Estudio sobre la propiedad enfitéutica: y las leyes de 20 de agosto y 16 de septiembre de 1873 relativas a la redención de foros y otras cargas territoriales, 1883.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Fermín Arteaga y Sesta
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1846-1847
Succeït per:
Nicómedes Pastor Díaz
Precedit per:
Juan Bravo Murillo
Ministre de Gràcia i Justícia

(març-setembre) 1847
Succeït per:
Florencio García Goyena
Precedit per:
Antonio Aguilar y Correa
Ministre de la Governació
Estat espanyol

1863-1864
Succeït per:
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 8

1857-1886
Succeït per:
José Salamero Martínez