Florentino de Elizaicin y España

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFlorentino de Elizaicin y España

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1859 Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Batlle d'Alacant
25 febrer 1930 – 23 abril 1930
← Julio Suárez-Llanos y SánchezGonzalo Mengual Segura →
Alcalde
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Florentino de Elizaicin y España Bertrán de Lys Samper (Alacant 1859 - Sant Vicent del Raspeig, 1936) fou un empresari i polític valencià, fill de Manuel Elizaicin y Bertrán de Lys, net de Tomás España Sotelo i germà del militar Miguel de Elizaicin y España.

La seva família era d'origen basc[1] i posseïa vinyes i la fàbrica de guix El Cisne. Inicialment col·laborà als diaris El Lunes (1883) i La Patria (1888-1891), fins que el 1898 va comprar El Correo, que en farà òrgan del Partit Conservador i que dirigirà fins a la seva mort el 1936. Entre altres càrrecs, fou president de l'Associació de Premsa d'Alacant, president del Casino d'Alacant (1893) i membre del Patronat de la Caixa d'Estalvis d'Alacant el 1923.

Fou un dels caps locals del Partit Conservador a Alacant, tot i que tenia mala relació amb els seus caps (Salvador Canals y Vilaró, el marquès del Bosch). Fou regidor i tinent d'alcalde d'Alacant el 1885 i el 1914-1922, així com diputat a la Diputació Provincial d'Alacant per Monòver-Elda el 1892-1896. Inicialment fou atret pel feixisme i recolzà la dictadura de Primo de Rivera, però el 1924 protestà contra la censura de premsa. Fou nomenat alcalde d'Alacant entre febrer i abril de 1930.[2][3] El març de 1931 dirigí una manifestació demanant l'amnistia per als implicats en la Sublevació de Jaca, i el 1932 es va integrar en el Partit Republicà Progressista dirigit per Niceto Alcalá-Zamora.[4]

Obres[modifica]

  • Honor contra deshonor (1930)

Referències[modifica]

  1. Elizaicin España, Florentino a Auñamendi Eusko Entziklopedia
  2. Alcalde breve. periodista longevo Arxivat 2016-06-18 a Wayback Machine., Gerardo Muñoz, 12 d'octubre de 2015
  3. La redentora República, La Gatera, 17 d'agost de 1996
  4. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.187. ISBN 9788495484802.